ESTIMO EL DAKAR, PERÒ ESTIMO MÉS EL MEDI AMBIENT

Camió al Dakar

Que el Dakar és una gran cursa/aventura està clar.  Però que el Dakar suposa una enorme agressió al medi ambient també està molt clar.

Tots els estats tenen dret a decidir com exploten el seu territori.  Però tots els estats haurien de tenir sempre molt en compte l’impacte de qualsevol activitat en l’entorn natural. 

El Dakar no és especialment dolent comparat amb la gran majoria d’activitats del món desenvolupat.  Seria injust tractar-lo com a un dimoni només perquè és més mediàtic, mentre les indústries, la mineria, les estacions d’esquí o altres temes que també tenen un impacte brutal encara que no siguin tant visibles.

Al final tot es redueix al cost que suposa per l’entorn, contra el benefici social o econòmic que aporta.

Serveixi com exemple el meu Pirineu estimat, a on si he de votar, escolliré prohibir les estacions d’esquí que tant fereixen a la muntanya, els paisatges i requereixen molts recursos naturals; però també he d’entendre que són claus en l’activitat turística i tant directa com indirectament creen molta feina (Hostaleria, comerç, venda de productes i serveis relacionats…), i això fa que es paguin molts impostos, amb els que podem tenir hospitals, escoles, carreteres i, al final, jutament amb el conjunt de l’economía, assolir un bon benestar social. 

El problema ve quan un estat pensa que per assolir un cert benestar val tot, i que qualsevol preu que es pagui a nivell medi ambiental o en la sobre explotació de recursos, està justificat si allò aporta riquesa a curt termini.  Malauradament aquest és el cas més habitual, i denota un enorme curterminisme tant dels governants com, i també s’ha de dir, dels ciutadans.

Que aquesta gran carrera és important per l’economia i la promoció dels països on es celebra, és una realitat; però s’hauria de veure si el preu ambiental que es paga és o no acceptable.  A més, sovint la organització en comptes de pagar o limitar-se a agrair als països per la utilització intensiva i agressiva dels seus territoris, encara els hi cobra molts diners perquè tinguin l’honor d’acollir la cursa.

No s’ha de ser hipòcrita i criticar el Dakar en països llunyans mentre ens beneficiem a casa de l’explotació descarada dels nostres recursos naturals, doncs tothom té igual dret d’explotar el seu entorn natural.  El que hauria de tenir també tothom, i això no és gens comú, és la responsabilitat i el criteri de desenvolupar activitats econòmiques sostenibles i en equilibri amb el medi natural.

Criticar és fàcil, proposar és més difícil, però el què compte de veritat és actuar. En el meu cas, tinc claríssim que tot i estimar i gaudir moltíssim en el Dakar (que he corregut ja en 9 ocasions), mai més hi tornaré només per plaer o per fer els meus reptes, si la meva participació no serveix per a assolir propòsits superiors divulgant i activant actituds de compromís cap un futur més sostenible (en aquest cas cap a la mobilitat eficient i les energies netes). La meva evolució en consciència i compromís cap els ecosistemes, ja no m’ho permeten. Però com vaig fer l’any passat participant amb el primer cotxe 100% elèctric, i igual que fa Greenpeace quan utilitza un barco diesel contaminant per anar a defensar causes ecològiques, només tornaria a aquesta cursa de motor tant emblemàtica com contaminant i híper agressiva amb els entorns naturals que transita, per a defensar des d’allà causes importants de sostenibilitat.

Per passar-s’ho bé hi ha moltíssimes altres activitats emocionants i divertidíssimes que són molt o totalment neutres pel medi ambient.

By |2016-01-10T00:00:00+00:0010 de gener de 2016|General|Comentaris tancats a ESTIMO EL DAKAR, PERÒ ESTIMO MÉS EL MEDI AMBIENT
Momentos únicos

ACTUALIDAD Y NEWS