Artículo de opinión que publiqué en el diario L’ECONÒMIC del día 14 de Abril. (Texto en catalán)

Os invito a leer el artículo y aprovecho para agradecer que los compañeros del periódico "L’Econòmic" me hayan confiado, con esta tribuna, la oportunidad de expresarme en una publicación dedicada al mundo económico catalán.

LES NORMES DEL JOC

Qui emprèn, se la juga. Tot projecte comporta sempre un marge d’incertesa. Però els inversors que conserven el seny avaluen les possibilitats de sortir-se’n abans d’arriscar els seus diners. Un anàlisi principalment basat en el terreny i les normes del joc.  Uns paràmetres que també serveixen per valorar les possibilitats de culminar una aventura com l’escalada al cim de l’Everest o arribar al Pol Sud des de la costa de l’Antàrtida. Es pot girar un temporal que t’obligui a estar tancat dins la tenda; et pots lesionar; se’t pot estripar un dels guans… Hi ha molts imponderables, però les temperatures mai passaran de gèlides a tropicals. Si fos així, ningú s’arriscaria a emprendre l’aventura. L’esperit quedaria amputat. 

I així és com han quedat les aspiracions dels empresaris del sector de les energies renovables i eficients incloses en el Règim Especial. Un àmbit que crea llocs de treball qualificats i és una aposta de futur i sostenibilitat. Ho és, però deixarà de ser-ho. D’aquí a uns mesos es veurà com queda l’escenari després del revés del Consell de Ministres, que ha suspès tot el marc tarifari que regulava les diverses tecnologies. Una decisió inesperada i indefinida que posa el sector en escac.

Els emprenedors estan acostumats a gestionar incertesa, però necessiten un context amb ànim de modernitat, que aspiri a formar part del club dels millors. Seguretat jurídica i coherència. Sense aquestes condicions, el que queda amputat és la creació de llocs de treball, riquesa i lideratge d’un sector amb valor afegit, llarg recorregut i destí inevitable.

Em vaig fer empresari als 26 anys amb ganes de tenir un projecte professional propi, expansiu, enriquidor i amb beneficis socials. Una carrera amb alguns èxits i força fracassos, però amb convicció. He donat la mateixa importància als resultats econòmics i a la consecució d’objectius mediambientals. Fa 8 anys que vaig derivar cap al sector de l’energia eficient i renovable. Això m’ha permès fer negoci i treure’n alhora rèdits mediambientals. Una inversió de temps, diners i illusions per crear un projecte empresarial sòlid, no especulador, que potenciï la I+D, que permeti captar talent i dinamitzar l’economia del nostre país. Catalunya és líder en la installació de plaques solars a tot l’Estat a través d’una àmplia xarxa de petites i mitjanes empreses. Però les tornes han canviat. Portats pels resultats a curt termini, el nou executiu de l’Estat ha deixat els empresaris del sector tirats a la cuneta. Ha canviat les normes del joc. És, en definitiva, com si el clima del Pol Sud hagués passat de gèlid a tropical.

L’Estat demanava inversions en una energia més neta i menys dependent del petroli i dels mercats exteriors, que són inestables i complexos. A canvi, oferia un marc legal que garantia un mínim de seguretat per generar beneficis socials i empresarials. Ara, ha menyspreat l’esforç, ha traït als que van confiar en aquesta proposta, ha anullat l’aposta per una economia de futur basada en el talent, el desenvolupament tecnològic i el respecte al medi ambient.

Es tracta, per tant, d’unes mesures basades en el curtíssim termini i d’una claudicació en front dels lobbys de les grans energètiques. Dels que ens volen convèncer que la solució és cremar més carbó, més petroli, o més urani.

El sector de les renovables i l’eficiència energètica s’ha d’adaptar a cops al canvi de les normes del joc. En canvi, l’Estat i la Generalitat es mostren disposats a empassar-se les lleis actuals, per emmotllar-se a les exigències d’un complex monumental i de mal gust com l’Eurovegas que promou una economia antiga i buida de valors de tota mena i que, a més a més, posaria en perill l’aqüífer del Delta del Llobregat i ens hipotecaria la imatge de Barcelona i de Catalunya per moltes dècades. Potser els emprenedors i el talent local hauran d’obrir joc fora d’aquí, si és que no hi ha lloc pels projectes amb sentit. Tot plegat, una qüestió de normes i joc.

http://www.leconomic.cat/neco/article/4-economia/18-economia/528651-les-normes-del-joc.html