Ahí va la primera etapa, en la que me he metido de lleno y de golpe en el ambiente de expedición polar… ¡Qué ganas tenía!… Y más después de la tensión acumulada por la incertidumbre sobre sobre si podría o no hacer la travesía por culpa de los problemas de equipaje.
Una vez revisado todo el material y, después de tener algún problemilla técnico que me ha hecho retrasarme mucho, me he puesto en marcha a las 10h30, muy tarde… He arrancado desde el mismo centro del pueblecito de IVALO, con mi compañero inseparable durante estos días: el trineo que arrastraré con todas mis cosillas para ser autónomo hasta llegar a Seevetijarvi, al otro lado del lago.
Ha sido un gustazo empezar en el centro del pueblo de IVALO, pues he ido remontando el rio del mismo nombre durante unas dos horas, y disfrutando de un paisaje muy bucólico, con el bosque y las casas de colores dispersas a lo largo del camino. De golpe he llegado al lago, y el paisaje se ha abierto de forma majestuosa y, aunque el día ha estado muy nublado, el entorno me ha regalado una visión de mega lujo, con montones de islas salpicadas en un paisaje inmenso auténticamente polar.
La temperatura ha sido bastante buena, entre los -10 y los -18ºC, y he avanzado más distancia de lo que tenía previsto: 26Km en 6horas… supongo que por saber que había una cabaña en una isla, y tener ganas de meterme más caña para poder dormir en ella y hacer un fueguecito. La etapa de mañana me la tomaré con más calma, saldré más pronto pero iré más tranquilo, disfrutando y observando este magnifico entorno.
Estoy aquí descansando, después de cenar un poquito, sin haber visto a nadie desde que salí del rio… únicamente me acompaña la naturaleza. ¡Estoy feliz!… gracias por seguirme .
Hola Joan,
Gràcies pel teu missatge… i no pateixis, que de descansar en sé un munt… dormo encara que sigui pal dret al costat d’un arbre!!
Hola Maria,
Aquí a dalt més que pessebre, fan el Pare Noël… però igual els podem convencer…jajaja… Gràcies!!
Hola Joaquim,
No pateixis, que vaig agafar la bufanda empalfada per guardar-me a tope del fred… Gràcies!
Hola Josep,
Gràcies pel missatge, i ja veus que al final tot ha anat bé
Salutacions!!
Hola Joan Carles,
És moooolt idílic… realment son brutals aquestes cabanes… molt acollidores, amb estufa de llenya i llenya preparada… és brutal el sistema que tenen de xarxa publica de cabanes els finlandesos!! LLàstima que després fot una mandra sortir-ne per fotre’s al mig del fred a currar!! Una abraçada
Hola Super Teresa,
Molta il·lusió de que em segueixis… suposo que tu també vas fent els teus ‘pinitos’, ¿no?
Una abraçada i fins aviat
Hola Ana,
Gracias por seguirme y por tu potente mensaje…
Mis retos no son tan valiosos como los que tu planteas, pero a todos nos toca conseguir la mejor versión de nosotros mismos en las circunstancias que nos van viniendo. Lo peor de todo es la gente que simplemente se resigna a sus circunstancias… y si son buenas ni las aprovecha, y si son malas no lucha.
Felicidades por tu lucha en tus metas, y nos vamos siguiendo…
Hola Pere,
Soc conscient de que fa una mica d’enveja poder fer aquestes activitats… però és que només es veu la part xula, eh!! La incertesa vital que comporta poder-se guanyar la vida de manera combinada amb això, la organizació, la comunicació, etc… és el preu que ningú veu i que ja no fa tanta enveja a la gent… Tot té un preu, i hem de tenir clar si el volem pagar o no, i si el què aconseguim compensa el preu pagat… Gràcies pel missatge!!!
Gracias por tus mensajes CARINA,
Me habría gustado compartir el tema redes, pero uno llega dónde llega, caramba… y lo hemos tenido que hacer en casita!!!
Un abrazo!!!
Hola Albert
La veritat és que sento enveja sana; jo aquí a la meva taula de treball, amb molt bon ambient però sense l’entorn, la tranquilitat i la pau que tu transmets amb els teus comentaris; tu, el trineu i la natura! Quins companys de viatge! No se si acabaràs la travessa o no, si sé que segur que l’experiència val molt la pena, i que l’èxit ja està aconseguit.
Una abraçada molt forta i molts ànims.
Albert, t’envio tota l’energia positiva possible des de Terrassa… tot i que a mi em sembla que al qui li sobra ara mateix és a tu, i que el sentit hauria de ser invers… a gaudir!
Crack! Disfruta como un niño y cuéntanos TODO!
Cómo aprendemos contigo 🙂
Felicitats Albert, un cop més (malgrat els problemes) inicies un projecte planificat amb il·lusió i cura. Espero i desitjo que el finalitzis i que el gaudeixis. Una abraçada.
Ostres, Albert aixo de trobar una cabana en mig de un llac gelat, sona molt idílic. Disfruta-ho, i gràcies per compartir aquestes vivencies al teu bloc.
Ostres Albert, feia molt de temps que no et seguia. I com sempre, m’has tornat a sorprendre.
De ben segur que em tindràs enganxada a les teves narracions de les etapes.
Disfruta molt de tot aquest espectacle!!!
Molta força.
Petonets
Leo tus logros de hoy y muero de envidia sabiendo que estas solo entre ese paisaje bucólico y gratificante a pesar de estar muy cansado por la travesía. A diferencia de tí, yo mañana comienzo también otra travesía , pero no tan bucólica como la tuya, de nuevo he de ingresar en el hospital para unos reajustes en mi prótesis de pierna.
Cada uno tenemos nuestras metas!!!
Yo poder hacer una vida normal, caminar, nadar y dejar que el tiempo, mi hijo y mi corazon crezcan día a día.
Gracias por compartir tus vivencias!!!
Fantàstic Albert, una bona jornada amb la recompensa de poder descansar be, molts ànims per demà!! Salut, sort i aventura.
Albert, molta sort, a veure si ens serveixes d’inspiració per a un proper pessebre. Maria
Molts ànims i sobretot guarda´t del fred!!!
Disfrute-ho a tope Albert, sé la felicitat que eixos et dona i no hi ha res millor a la curta vida terrenal. Una abraçada, JMG
Quina meravella Albert i quina pau ha de sentir un aquí el mig del no res, paisatge artic total i quin greu no haver pogut entrar en aquesta aventura. Que en gaudeixis molt, ànims i ho anirem seguin!