Dilluns vaig conèixer personalment al Carles Gel, un escalador i aventurer nascut a Vilassar de Mar, però que ara viu a Ribes de Freser, a la comarca del Ripollès.  Ell em va regalar un exemplar del seu darrer llibre “Las Luces del Gran Norte” (Sobre les seves aventures durant nou viatges a l’àrtic), i jo només vaig poder-li regalar un “Wind” (o braga) commemoratiu dels meus ‘7 Cims’.

Amb aquest personatge fa temps que ens seguim la pista i que anem estant en contacte per mail o per telèfon, però realment mai havíem tingut l’ocasió de veure’ns en persona.  De fet, degut a estar relacionats amb la mateixa comarca (Ell per viure-hi i jo per ser-ne originari), coincidim molt en els mitjans de comunicació locals, per totes les activitats que cada un va realitzant.

El Carles és un esportista molt actiu i prolífic en la seva activitat.  Als seus 47 anys ha fet un munt d’ascensions interessants tant a Europa, com als Andes o a l’Himalaia; i ha destacat darrerament per fer travesses extremes pel cercle àrtic.

A part de descobrir un tipus collonut, molt fort i tremendament simpàtic, un dels mèrits que més li valoro al Carles Gel, és que fa molt de temps que aconsegueix viure de tota la seva activitat relacionada amb la muntanya; i això és una cosa que molta gent desitja, i que pocs ho aconsegueixen.

Més enllà del seu nivell com alpinista o aventurer, ell és tot un “Professional” de la muntanya.  I al dir això no em refereixo a que es limiti a ser un esportista d’èlit que fa quatre cosetes a l’any i hi guanya la suficient pasta per a viure’n; si no que és un pencaire radical i, gràcies a tot el seu esforç, aconsegueix guanyar prou com per viure del què més li agrada.

A més d’escalador i esportista extrem, és escriptor (41 llibres publicats entre guies i novel·les), té una empresa de distribució de llibres d’esport, col·labora com articulista amb varies revistes, i fa de guia per a clients particulars.

He conegut un munt de gent que anhela viure o ser professional a partir de la seva passió per l’esport en general o de la muntanya en concret; però com gairebé sempre passa, una cosa son els desitjos, i una altre estar disposat a fer tots els esforços i sacrificis que es requereixen per a fer-los realitat.  En Carles Gel, sense cap mena de dubtes, és un dels que té clar aquest segon aspecte, i es mereix tot el reconeixement per haver pogut tenir la vida que ell volia viure.