També a la ciutat es poden viure experiències apassionants que ens fan somiar amb mons llunyans plens de noves experiències, incerteses i oportunitats.

Ahir vaig assistir a una sessió dels “Sopars amb Estrelles” que es celebren a l’estiu a l’observatori Fabra de Barcelona.

Apart de gaudir d’un bon sopar en un dels indrets amb les vistes més espectaculars sobre la ciutat comtal, en una terrassa especialment adequada per a contemplar la ciutat de nit en un ambient acollidor i molt romàntic, varem compartir una conferència sobre la importància de les plantes a la nostra vida, i vam visitar el magnífic edifici modernista, acabant amb una magnífica observació d’estels.

La conferència, a càrrec de Josep Maria Montserrat, investigador de l’Institut Botànic de Barcelona, tenia el títol “Depenem de les plantes? – Què fem per salvar-les?”.  Ens va portar a una reflexió de fins quan necessitem les plantes per a viure, ja que ho diem de tant en quant, però que gairebé mai no en som realment conscients.  El ponent ens va mostrar que només per a fer el sopar d’aquella nit, hi havien intervingut un mínim de 58 plantes diferents

Ens va parlar de la importància del regne vegetal pel futur de la terra, i de les greus amenaces que hi ha, i que ens poden fer perillar tant la nostra qualitat de vida, com fins l’extrem de la pròpia existència.  Imagineu-vos que alguns escenaris analitzats, estimen que l’any 2020 només quedarà un 40% de la superfície actual de la selva amazònica, la major reserva de la biosfera mundial.  Som una espècie devoradora pel planeta, amb un afany de recursos insaciable, que pot ser terrible a poques generacions vista.  A part de la contaminació, l’escalfament global i l’agressió urbanística desmesurada, el Sr.Montserrat denunciava especialment, l’agricultura intensiva com a amenaça brutal per totes les plantes.  Posava com exemple un país com Paraguai, on la gran majoria dels seus boscos han desaparegut en darrers 40 anys, per a ser substituïts per a grans àrees de cultiu, bàsicament de soja.  Explicava que l’agricultura transgènica està devastant la biodiversitat en milions d’hectàrees a tot el món.  Posava l’exemple del tipus de soja transgènica més estès, que l’havien fet tolerant als herbicides, i que permetien plantar-la sense ni llaurar els camps, només repartint-la i inundant el terreny d’herbicides fortíssims que s’ho carregaven absolutament tot menys la pròpia soja.

La visita posterior a l’edifici inaugurat l’any 1904, i propietat de la Reial Acadèmia de les Arts i les Ciències de Barcelona, va ser molt amena i interessant.  I poder acabar fent una observació a través del telescopi principal, de l’estrella ‘Albireu’, una de les més extraordinàries del cel, que pertany a la constel•lació del Cigne, es tot un regal de final de festa.

M’emociona pensar que l’estel que ara s’observa a través del telescopi està a 400 anys llum de la terra; i per tant, la llum que es veu, va sortir d’allà fa 400 anys.  Si es miressin ara des d’allà, algú estaria veient la terra en l’època de Galileu.  Màgic de veritat, no?

N’estic segur que dins de no se quants anyets, tornarem a viure aventures de veritat a l’espai.  Ara, al cap i a la fi, a la terra queden pocs grans reptes per a fer, i molta gent es dedica a fer rècords estranys com fer un projecte determinat essent el més vell, el més jove, el que li falta una ungla, el que camina de recules, a peu coix o amb cabell tenyit de blau fluorescent.  Però fa temps que no es viuen grans reptes aventurers de veritat com podien ser els dels grans navegants que descobrien noves terres, o els exploradors polars, o els viatgers per l’Àfrica i l’Àsia pre colonial.  En el futur, hi haurà valents inquiets que viatjaran per l’espai, descobrint nous mons que no podem ni imaginar, i vivint, de nou, l’aventura 100% autèntica, èpica i enriquidora.