Una gran manera de compaginar una activitat a la natura més pura, amb una petita dosi d’excursionisme i una gran ració de diversió i adrenalina és, sense cap dubte, el Barranquisme.
Jo m’imposo com a mínim fer un o dos barrancs cada any, doncs les sensacions que et dona poder baixar lliurement pel curs d’un rec ple d’aigua, amagat de la civilització, amb salts espectaculars, rappels impressionants, natació de curta distància, frescor al 100%, i molta emoció, suposen sempre una gran ocasió per a divertir-se a tope amb els amics sense massa complicació i no gastant gaires diners.
Ahir vàrem fer per primera vegada el Barranc dels Anells, a Ceret (Pirineus de la Catalunya Francesa) amb l’Edu, el Siscu i l’Arcadi. El meu germà Edu en sap un pou de fer descens per Barrancs, i és el meu company inseparable en aquestes petites aventures, doncs m’encanta compartir-ho amb ell, a la vegada que sempre és una garantia per afrontar qualsevol sortida.
Fa molts anys que faig barranquisme sempre que puc, i sempre he experimentat amb tota la gent que m’ha acompanyat o amb altres persones que hem trobat pels diferents rius que hem anat descobrint, que al final, tothom queda súper satisfet tant per la bellesa dels llocs, com per l’exercici físic realitzat com, i sobre tot, per les emocions viscudes.
Una vegada més constato que les activitats que més et sacsegen les emocions, son les que més impacten a la nostra ment, a la nostra felicitat i al nostre record. I el Barranquisme mai falla, i n’és una bona mostra.
Deixeu un comentari