No em vaig morir com el Filípides, però ahir vaig poder entendre perquè aquell soldat/missatger grec va morir fa 2.500 anys quan va anar corrent de Marató fins Atenes, per anunciar la seva victòria sobre els Perses.

El recorregut d’aquesta cursa és duríssim, parlant en termes de Marató Urbana.  Sortint de l’esplanada on hi ha situat l’estadi de la ciutat de Marató, el traçat fins el centre de la Capital és lineal, amb constants pujades teòricament suaus, però que arriben a acumular un desnivell considerable en la seva totalitat.

Tots els corredors saben que venir aquí només és pel simbolisme que suposa, doncs ni el recorregut és massa maco, ni permet fer un temps personal massa bo.

Jo vaig completar els 42,195 Km. en 3 hores, 15 minuts i 8 segons.  I us asseguro que vaig córrer com un home boig.  Sense voler fer el fantasma, diré que n’estic segur que tal com vaig anar, hagués pogut estar entre 3h5 i 3h10 en una Marató més plana.  L’any passat vaig fer la meva primera Marató d’asfalt a Madrid amb 3h12′, i vaig córrer amb molta menys potència i constància que aquí.  Estic molt satisfet del temps assolit a Atenes, i tinc clar que la propera Marató voldré demostrar que això que he dit és possible, i intentar baixar de les 3h10…  I fer-ho al meu estil:  Sense entrenar per fer la Marató, i només aprofitant el volum d’entrenament que m’aporten altres curses properes, com era, en aquest cas, la Jungle Marathon.

El meu amic Jordi Vila també va acabar, tot i que se li van indigestar una mica més les pujades d’aquesta terra, creuant la meta en 3h49’36".  Ell es prenia aquesta cursa com una part de l’entrenament que ha de fer per la seva primera participació a la "Marathon des Sables", en la que compartirem equip el proper mes d’Abril.

Ara, tot i que el recorregut era dur i força lleig, també he de dir que entrar al "Panathinaikon Stadium" del centre d’Atenes, tot just al costat de l’Acròpolis, després de completar la Marató en el seu recorregut original, és una experiència que tot Runner hauria de viure al menys una vegada.  I poder-ho fer just l’any en que es commemora el 2.500 aniversari de la llegenda, serà un record per tota la vida.