Avui corríem a Vallfogona del Ripollès la primera prova del Circuit de Duatló de Muntanya… I no puc dir precisament que m’hagi anat gaire bé.

El fet és que a la poca estona de començar la transició en Bicicleta, m’he fotut una trompada de campionat.  Havia sortit força lent a la primera cursa a peu, perquè encara estava una mica carregat de cames per la Marató d’Atenes de la setmana anterior, i per això estava en una posició una mica més endarrerida de la que m’és habitual.  Així que he començat a atrapar molta gent en bici, i de tant emocionat que anava, i de tant bé que m’ho passava, m’he distret en una corva molt ràpida sobre un tram de ciment, mentre avançava a un grupet de tres duatletes, i m’he espinyat de debó.

Resultats:  El casc partit (podeu veure’l a la foto adjunta), una súper hematoma i rascada a la cama i el braç, i una luxació potent a la unió entre la clavícula i l’espatlla.  Sortosament i inexplicablement (per la trompada que he patit), no tinc res trencat.

Ara a relaxar-me uns deu dies per a recuperar, i a reflexionar que ja va bé que de tant en tant tinguem un susto, doncs si no sovint oblidem que qualsevol activitat que fem, comporti o no molt risc aparent, pot ser perillosa si no estem a l’aguait.