No només de grans muntanyes viu el muntanyenc… Després d’acabar el projecte dels ‘7 Cims’ tinc més ganes que mai de continuar descobrint muntanyes interessants del nostre planeta.  Però això no vol dir que vulgui només fer grans fites, sinó que penso que el veritable encant de la passió pel muntanyisme, és aprendre a gaudir tant dels grans reptes, com dels cims més senzills però sempre plens d’encant.

Per això estic tant content d’haver programat la pujada a una muntanya molt emblemàtica del nostre entorn, com és el volcà de l’Etna, a l’illa italiana de Sicília.

Hi anirem a mitjans de febrer amb el David López, el Miquel Noguera, l’Arcadi Romera i l’Eric Segui.  La nostra intenció és poder fer-la amb skis, i gaudir d’un descens magnífic des d’aquest volcà de 3.322 metres, des d’on podrem veure el mar mediterrani als nostres peus.

L’Etna és un dels volcans més actius del món, i està gairebé sempre en constant erupció.  Tot i que a voltes pot ser molt destructiu, no està considerat com un volcà particularment perillós, i milers de persones viuen al seu voltant.  La fertilitat de la terra volcànica fa que l’agricultura extensiva, amb vinyes i horts, ocupi molta part de les valls del costat de la muntanya.  Degut a la seva recent activitat volcànica, i a la seva població, l’Etna ha estat designat com un dels 16 volcans de la dècada per les Nacions Unides.

Una nova aventura sense massa pressió, a prop de casa, i amb un encant especial per a recordar des d’allà totes les experiències i emocions viscudes a l’Everest gairebé un any abans.