El meu calendari d’activitats i entrenaments no em permet fer totes les Duatlons de Muntanya que voldria.  Forces anys he seguit tot el circuit català de Duatlons de Muntanya, però enguany només faig algunes proves puntuals si m’encaixen mínimament per dates o per proximitat.

Fa molta anys que corro duatlons, sempre formant part del Club Triatló Sant Joan de les Abadesses,  i a banda de tenir un compromís amb ells de fer un mínim de 5 proves a l’any (A canvi de que ens financin la llicència i ens donin l’equipament), realment és una especialitat que m’agrada perquè és senzilla, t’exigeix molt físicament, engloba dues modalitats que m’identifiquen molt (Córrer i Bicicleta), i acostumen a ser a prop de Vic, on visc, i sempre estic a dinar a casa quan participo en una.

Avui he corregut la Duatló de Folgueroles, la meva tercera d’aquesta temporada, i la primera en que ho he fet mínimament bé.   A la de Vallfogona (Novembre), vaig caure i em vaig luxar l’espatlla.  A la de Solsona (Desembre), anava tocat i amb por per la lesió de l’espatlla i la responsabilitat de tenir el Dakar a tocar.  I avui he pogut anar còmode i a fons dins del meu nivell.  Finalment he acabat el 60 de 178 participants, i he aportat els punts necessaris per l’equip (puntuen els 3 primers), per quedar tercers a la categoria de Clubs.  Val a dir que el meu company d’equip, l’Aleix Fàbregas, ha quedat 2n. de la general després d’un intens frec a frec amb el Francesc Fréixer.  En Salvador Barris ha fet el 27 i el Dani Tudela el 71.  Respecte a les Fèmines del club, destacar el 2n. lloc de la Mariona Cátedra, i el primer lloc d’equips aconseguit entre ella, la Paula Cuesta i l’Anna Claret.

Estic content, perquè he tornat a anar ràpid en bicicleta després de la súper castanya del novembre, i perquè tot i estar entrenant bàsicament llargues distàncies a una velocitat molt lenta pels ultra maratons, m’he espavilat molt bé en una cursa molt ràpida… dons no ho dubteu: les duatlons son un sprint total d’entre 1h30 i 2h30 segons els nivells, on la penya va a fons com si es tractés de tres curses independents, i sense pensar que després de córrer uns 6-10 Km. (segons la cursa), n’has de fer uns 20 en BTT,  i després uns altres 3-5 a peu.

Al cap i a la fi: Una bona forma de passar el diumenge al matí, anant a tope per aquests camins de muntanya que tant ens agraden, i aprofitant per trobar un bon ambient de competició, uns quants amics, i fer un entrenament de qualitat per a d’altres objectius més prioritaris.