Completada una nova edició dels clàssics "3 Dies Trial Santigosa", la prova de trial de llarga durada més antiga de l’estat espanyol, que aquest any celebrava el seu 40è aniversari.

Tot i estar molt desconnectat del món del trial, gràcies a que els meus companys del Moto Club Abadesses em van animar a participar-hi de nou, i a que la botiga especialitzada NON STOP m’ha deixat una moto, he pogut córrer la prova per vuitena vegada.  I encara que no estava gens entrenat en aquest esport tant tècnic, ja que només havia agafat un dia una moto des de que vaig participar als mítics "6 Dies d’Escòcia de Trial" l’any 2008, estic molt satisfet perquè encara me’n recordo d’alguna cosa, i he pogut finalitzar tot just a la meitat de la classificació final (78 dels 165 participants).

Superar les magnífiques zones de les muntanyes de St.Joan, pilotar per un circuit espectacular, a la vegada que força exigent, i poder passar, com acostuma a ser habitual en aquesta prova, per tots els climes possibles concentrats en tres dies (Calor, Fred, Sol, Pluja… Fins i tot pedregada…), és una sensació molt intensa que, a part de fer-m’ho passar molt bé, m’ha connectat absolutament amb una gent i un ambient que formen part de mi des de la meva infantesa.

Al final tot ha acabat a més amb un acte de cloenda especialment emotiu al haver estat dedicada la cerimònia d’entrega de trofeus al desaparegut Ricard Pinet, com a homenatge a la seva persona, a la seva vídua Vera, i a la seva total dedicació al món de la moto en general i a la nostra cursa en concret, com a director i animador des de la seva primera edició.

Adjunto unes fotos molt xules que m’ha fet durant aquests dies el Pep Segalés, bon company i periodista de la revista "Solo Moto".

Tot plegat ha composat uns dies magnífics tant a nivell esportiu com de contacte amb la natura, l’entorn i la gent del meu poble. Com em va dir dissabte un pilot vetarà al arribar a una de les zones que ens estàvem estudiant: "Estic gaudint com un nen petit."… Però he de dir que després de que em digués això, mentre fluïa amb la moto per un sender ple de fang amb la visió d’un paisatge fabulós al davant meu, pensava que aquesta expressió no és la correcte, doncs el gaudir al màxim no ha de ser patrimoni només dels nens petits; sinó que tots hauríem de guardar parcel·les d’innocència, passió i il·lusió per poder gaudir al màxim i molt sovint com a "Nens Grans".