El proper dijous dia 26 a les 8 del vespre dono una conferència a la ciutat de Girona que em ve especialment de gust. Està englobada dins del cicle "Esports i Aventura" organitzat pel GEiEC (Grup Excursionista i Esportiu Gironí), i la he titulat "L’Esport com a mitjà, L’Aventura com a finalitat".

Durant la xerrada faré un repàs de les meves activitats més destacades, a la vegada que reflexionaré sobre la diferència entre el pur esport i l’enfocament més aventurer a l’hora d’afrontar reptes.

Quan un parla d’Aventura, encara que sigui una paraula molt gruixuda, atrevida i interpretable, ha de tenir en compte que va molt més enllà de l’esport. L’esport normal requereix molt d’entrenament, disciplina i esforç; però està lluny del compromís que exigeix qualsevol projecte ambiciós d’aventura. Quan un corre una marató, per exemple, ha d’haver entrenat molt, evidentment; però li costa pocs diners, li és molt fàcil de planificar-ho i organitzar-se, i si fracassa o té un problema important, suposa abandonar aturant-se i anant cap a casa i prou. En canvi, per fer un projecte aventurer, a banda d’haver entrenat molt físicament, un ha d’aconseguir reunir un pressupost important, li serà molt complex organitzar la logística necessària, precisarà una força mental especial i, sobre tot, correrà molts riscos de veritat. Aquí si que el fracàs o els problemes poden ser realment greus, i van molt més enllà del fet d’haver assolit o no l’objectiu proposat.

Jo em considero esportista, però a través de l’esport m’he proposat, des de ja fa molt temps, endinsar-me en una dimensió molt més gran i expansiva que, exageradament o no, o rigorosament o no, la he denominat "Aventura"… i això és el què compartiré amb qui vingui a Girona el proper dijous.