Estem a un pas de llençar-nos a fer realitat un projecte que m’haurà de portar a fer una aventura impressionant el proper Novembre/Desembre.   Una aventura extrema.  Una aventura en majúscules.  Una aventura llarga.  Una aventura d’aquelles que costa fins i tot de començar, però que quan s’ha iniciat no saps com acabarà.  Una aventura de veritat.  Sense dubtes, la més gran aventura que jo mai hagi fet fins ara.

Fa un any que hi treballem.  Però per molt que haguem pencat i planificat, els darrers moments, abans de l’instant crític de la decisió final, sempre són tremendament intensos.  Els dos companys que protagonitzarem aquest repte, i el nostre responsable de projecte i gestor del tema de patrocinis, Oliver Vallès, portem unes setmanes de bojos, negociant amb les empreses que ens han de donar suport econòmic, preparant els temes bàsics de logística i preveient tots els elements essencials de material, permisos, comunicació, etcètera que ens faran falta.  El proper dimarts dia 9 tenim una reunió clau, on tot ha de quedar decidit i enfocat.  Una reunió on tirarem una moneda a l’aire per veure si cau al cantó de la cara o al cantó de la creu… però una moneda que varem portar a un artesà molt bo perquè ens la truqués i tingués un 95% de probabilitats de que sortís "cara".

Ara arriba l’hora de la veritat.  Quin canguelis.  Quina emoció.  Quina feinada que ens ve al damunt!.  Està clar que si un espera a "Poder" fer realitat els grans projectes que desitja realitzar a la vida, gairebé mai ho aconseguirà.  Un ha de "Voler" fer-los, siguin quines siguin les circumstancies.  Son aquestes les que s’han d’adaptar als grans reptes, i no a l’inrevés.  L’entorn mai ens oferirà en safata de plata les condicions necessàries per poder desplegar tot l’abast dels nostres objectius.  Som nosaltres els que hem d’arriscar-nos, ser valents i, a la vegada, una mica innocents, per a dominar o encaminar l’entorn perquè ens permeti avançar cap a les nostres metes.

Ara estem en un entorn de feina complicadíssim, i per mi aquest factor ha estat un dels punts que més m’estan pesant per a prendre la decisió final.  Però tinc la gran fortuna de tenir amb mi un equip de professionals molt compromès, eficient i entusiasta,  que em dona un suport gairebé incondicional.  Tots coneixem els Handicaps que suposarà el risc i el temps que estaré afrontant aquesta aventura, però tots estem totalment confiats de que tenim les capacitats necessàries com equip, per funcionar perfectament sense mi durant un temps.  Ahir mateix vaig estar reunit amb el meu soci Rafael Galán, i em va manifestar ja no el seu suport, sinó el seu absolut convenciment de que s’havia de fer aquest projecte, i de que la nostra estructura i el nostre projecte professional estaven sobradament preparats i controlats perquè jo desconnectés un temps per fer una nova animalada en un indret remot.  Així doncs, he de dir que amb un equip com aquest, i uns socis com el Rafael, un ha d’omplir-se de confiança per a poder afrontar reptes de gran abast.

Espero doncs poder fer ‘Oficial’ ben aviat la decisió final i l’aventura concreta de la que es tracta tot aquest lio.  Prometo emocions intenses!