I DUATLÓ ACCESSIBLE

Amb Jordi Diente a l'arribada

Picats amb l'Àlex Crivillé

Preparatius de'n Jordi Diente

Pep Busquets i Lucas Cruz

Provant una Hand-Bike

Pep Busquets amb el Nani Roma

L'Isidre Esteve preparant la bici

Els Boxes

Aquest dissabte vaig córrer la primera Duatló Accessible que s’organitzava a Gurb (Vic), de la mà de la Fundació Nani Roma. L’objectiu era promoure l’esport adaptat, fent participar gent amb determinades discapacitats, juntament amb alguns esportistes habituals o reconeguts.

Hi varen participar un total de 25 equips, amb la presència d’alguns cracks tant coneguts com Marc Coma, David i Carles Checa, Alex Crivillé, Lucas Cruz, Miki Arpa, Isidre Esteve, Pep Busquets, etc.

La cursa constava d’un circuit de 2,5 Km., al que s’havia de fer 3 voltes corrent (7,5 Km.), 6 en bici (15 Km.) i una darrera corrent (2,5 Km.). Els equips eren mixtes: Un esportista sense discapacitat, i un altre amb algun tipus de discapacitat, que combinaven com volien el córrer (a peu o amb cadira d’atletisme), o la bicicleta (normal o Hand-Bike).

Jo hi vaig anar acompanyat del Pep Busquets i el Jordi Diente, membres del nostre equip de Raids NO HANDICAP TEAM (Mínim un 50% de membres amb discapacitació severa, per lluitar pel podi absolut del Campionat d’Espanya de raids 2012). Vaig fer parella amb el Jordi Diente, que porta tota la comunicació i logística de l’equip, i el Pep va córrer amb Lucas Cruz, Copilot guanyador del Dakar 2010 junt amb Carles Sainz.

Només com anècdota, destaco la part de la primera cursa a peu, on hi érem gairebé tots els esportistes convidats que corríem a peu, més tres corredors amb cadira d’atletisme. La majoria eren pilots de moto o cotxe, i vaig al·lucinar amb quan competitius eren tots… Per la meva part, conscient de que vaig força entrenat en el tema de carrera a peu, vaig sortir com una bala, reptant als demés a seguir-me si podien. La primera volta anàvem tots com a coets i força enganxats, a la segona només em seguia un corredor, un campió del món de velocitat, l’Àlex Crivillé… que no va parar fins atrapar-me (Està súper en forma el tio); i a la darrera volta anàvem els dos encara a tope, i varem pactar entrar junts a meta. No sé què hagués passat de no pactar. Jo em sentia fort i amb marge per apretar més, però ell és un campió acostumat a donar-ho tot més enllà del seu propi límit. Al final, tot va quedar amb una passada sota l’arc d’arribada agafant-nos de la mà i dedicant un sentiment de col·laboració i solidaritat cap un acte tant significatiu com aquell.

L’esdeveniment en general va estar de conya: Molt ben organitzat, realment divertit i ple de sentit… Felicitar al Nani per una gran iniciativa i per demostrar que estimar l’esport va molt més enllà de la pura competició.

Per |2011-09-11T00:00:00+02:0011 de Setembre de 2011|Generals|0 Comentaris

No hi ha comentaris

  1. josep 4 Octubre, 2011 en 10:23- Respondre

    que bó!! avisa la propera que ens hi apuntarém, ni que sigui per donar soport!!

  2. Alex 12 Setembre, 2011 en 00:07- Respondre

    Quins picats!!

    Salut!

Deixeu un comentari


INFORMACIÓ PROTECCIÓ DE DADES

Finalitats: Publicar el seu comentari al blog de la plana web. Legitimació: Consentiment de l’interessat. Destinataris: No estan previstes cessions de dades. Conservació: Mentre la publicació en el blog estigui publicada a la plana web. Drets: Pot retirar el seu consentiment en qualsevol moment, així com accedir, rectificar, suprimir les seves dades i altres drets a [email protected] Informació Addicional: Pot ampliar la informació a l’enllaç d'Avisos Legals.


Viure experiències intenses per aprendre cada dia

ACTUALITAT