Avui he corregut una de les millors curses del calendari de muntanya: la "TAGA EVO 2040 ", XI Copa Catalana de Curses de Muntanya.

Es celebrava al meu poble, Sant Joan de les Abadesses, i constava d’un recorregut preciós que combinava tant alta muntanya, com senders de bosc, creuaments de prats, i pistes forestals, que permetien gaudir a més d’unes vistes espectaculars en un dia solejat i pot ser, fins i tot, massa calurós.

En total hem fet 27km. totalitzant 1.940 metres de desnivell possitiu.

Hagués estat una jornada magnífica si no m‘hagués trobat fatal a nivell energètic.  Feia molt de temps que no patia tant en una prova, i he estat a punt d’abandonar perquè el meu cos no volia més canya a partir del primer terç de cursa.  A tranques i barranques he anat tirant i al final, encara he entrat dins de la primera meitat dels corredors, en el lloc 225 d’uns 500 participants.

És d’aquells dies en que un ha de concentrar-se per pensar si realment ha gaudit o no.  Al final la conclusió és que no la he gaudit durant la prova, però ara tinc una sensació de gran plaer per haver-la disputat i, sobre tot, per haver-la acabat malgrat anar petat.

I excuses a part, el més important és adonar-se’n de que no anava ben preparat i que aquestes matxacades no es poden fer si un no està realment a punt.