A la vida hi ha una cosa que és fonamental: Saber què és allò que ens crea un desig potent i ens provoca excitació per a realitzar qualsevol acció.

No sé si existeix de veritat un "Punt G" sexual en les dones i/o en els homes, i tot el què en sé és que deu ser alguna cosa que està entre la ‘F’ i la ‘H’, però no penseu pas que ara m’hagi posat de sexòleg.  Això va d’un altre tema, i només utilitzo aquest concepte com a símbol d’allò que realment ens apassiona, ens crea plaer i ens aporta sentit vital en la realització d’una determinada activitat o projecte.

Divendres vaig donar una conferència a Madrid, i a darrera meu parlava el psicòleg Esteban Solano, reflexionant sobre l’amor, el sexe i això del ‘Punt G’ aplicat a la feina; i tot allò em va portar a la present reflexió:

En tot el què fem, hauríem de cercar aquest ‘Punt G’, on realment hi trobem una excitació, un desig, unes ganes boges de fer-ho, una motivació potent, la convicció de que no podem deixar de realitzar-ho, una sensació de que allò té tot el sentit per a nosaltres, pel nostre propòsit vital, pel què ens fa feliços.  És l’única manera d’estar íntimament connectats i compromesos amb el projecte que estem fent, sigui aquest a nivell esportiu, professional, personal, familiar, social, medi ambiental o cultural….

Qualsevol projecte, sigui petit o gran, té coses que ens poden agradar més i d’altres que no ens agraden massa o gens.  I evidentment, sempre hauríem de cercar i potenciar més les primeres que de les altres.

Ara direu: "És clar, vaja obvietat que diu aquest paio"… I jo dic: pot ser sí que és una expressió senzilla i força comú, però precisament no és gens obvia, senyors i senyores.  Doncs no és difícil observar que una gran majoria de gent incompleix aquest principi tant bàsic en la majoria de projectes clau que gestiona a la seva trajectòria.  I com a totes les coses simples, però importants a la vida, el què compte no és pas dir-ho, sinó fer-ho!

Quanta gent està treballant només per a guanyar-se la vida sense que allò que fan els importi el més mínim? Quanta gent està vivint en parella sense la més mínima passió i convicció? Quanta gent està dedicant esforços i temps fonamental de la seva existència a temes que no els hi aporten felicitat?  Quanta gent fa el què toca, el què els demés esperen d’ells, i no realment el què volen?

Perquè a més, això de la recerca d’aquest "Punt G" simbòlic, no ha de ser puntual, sinó que ha de ser constant i durable amb el temps.  De res serveix començar un projecte amb molta excitació i desig, si al cap de poc temps ja n’estem fastiguejats… el fet d’estar connectats amb el nostre propòsit dins de cada projecte ha de ser sostenible en el temps, o com a mínim, mentre duri el compromís amb aquella acció.

És normal que de vegades ens trobem en un pou o remenant merda, però hem de ser xulos, ambiciosos i responsables del lideratge de la nostra pròpia vida, i entendre que el nostre estat natural no ha de ser estar en un pou o remenant merda.  Hem d’aspirar sempre a trobar els motius que realment ens creen passió dins d’un projecte en el que ja estem posats o que ens disposem a emprendre.  Aquesta serà sempre la veritable energia per poder avançar, superar obstacles, reposar-se dels fracassos, tenir clar el rumb i, sobre tot, veure que al final, el recorregut ha valgut la pena.

Acabo relacionant aquesta reflexió del "Punt G" amb el concepte de l’èxit i el fracàs, i comento només 3 punts:

1)    Evidentment, i per pura deducció, serà difícil que assolim l’èxit en cap projecte vital si no tenim motius que ens apassionin per a desenvolupar-lo.

2)    Però el fracàs pot ser una gran fortuna en aquest cas, si resulta que estem treballant per un projecte que no ens exciti el més mínim, doncs com a mínim això ens donarà l’oportunitat de canviar i poder dedicar-nos a un altre projecte que desitgem molt més.

3)    En canvi, el pitjor de tot, seria tenir èxit fent una cosa que no ens agrada gens, que no té cap sentit per a nosaltres.  Perquè és molt difícil renunciar a una cosa que ens va bé, i ser prou valents per a reconèixer que en realitat ens importa un rave.  I així ens podem passar molt de temps (anys o dècades de vegades), dedicant moltes energies i temps vital a una cosa que mai ens haurà fet feliços.

Pensa doncs en les vegades que has estat realment excitat fent un determinat tema, gaudint del plaer de fer el que realment més desitges.  Allà ets quasi invencible, i si no ets invencible i te la fots, al menys sempre et queda la convicció de que estaves lluitant per una cosa veritablement important per a tu.

Així doncs, en els diferents projectes personals, professionals, esportius o d’altres tipus que estàs posat ara, o en els que et vols posar, ¿Saps a on tens el ‘Punt G’?