Abunden en excés els gurus, professors, futuròlegs, economistes, tertulians i xerrameques de tota mena que no paren de parlar del canvi, del nou paradigma i del futur que ens espera.

I jo em pregunto: Què en saben ells del futur?  Pot ser només en saben parlar i dir coses curioses o ocurrents.  En realitat no en tenen ni idea; ningú no en sap res del futur!

La historia està farcida de prediccions errònies del futur, sovint llençades per gent molt sàvia i reconeguda.  Cito només alguns exemples per a donar suport a aquest argument:

– L’intocable Bill Gates va dir el 1981 que en el futur n’hi hauria prou amb 640Kb per un ordinador personal (No podia preveure l’aparició de les interfases gràfiques).

– El Harry Warner (de la Warner Brothers) es preguntava el 1927 qui voldria escoltar parlar als actors (quan va sortir el cinema parlat).

– El gran "New York Times" afirmava el 1936 que un coet mai podria sortir de l’atmosfera terrestre (En 1957 l’antiga URSS aconseguia superar la gravetat de la terra i posar en òrbita el primer satèl·lit artificial, l’Sputnik I).

– La revista "Time" deia el 1966 que el comerç electrònic no tenia futur (Avui ja supera el bilió de dòlars al món).

–  O molt recentment, el 2007, Steve Ballmer (Director de Microsoft), va declarar que el iPhone no tenia cap possibilitat de guanyar una quota de mercat significativa en el mercat de mòbils (i ja porta venuts ni més ni menys que 160 milions d’unitats en tot el món).

– Etc, etc, etc, etc………

Senyors i senyores, la millor noticia és que el futur encara està per escriure, i el nostre treball serà descobrir-lo.

Podem dedicar les energies a protegir-nos del canvi, construint murs cada vegada més alts perquè no ens afecti; o podem dedicar-les a aliar-nos amb el canvi, a aprofitar les oportunitats de transformació, a viure’l com un viatge d’aprenentatge, de responsabilitat, i com una experiència intensa i apassionant.

El futur és, per definició, canvi.  I està clar que en el món i en el moment en què vivim, aquest canvi és brutal en quant a la dimensió i en quant a la velocitat.  Per això només tenim dues opcions: o bé deixar que aquest canvi ens lideri i mirar d’adaptar-nos-hi com puguem, o de liderar-lo nosaltres en tots aquells aspectes que depenen de nosaltres.

Jo tampoc en tinc ni idea de com serà el futur; però aquesta ignorància i aquesta incertesa m’entusiasma; que avorrit i que poc creatiu seria el futur si fos previsible i conegut, no?  A més, com apòstol del concepte d’aventura aplicat a les nostres vides, estic convençut que cada vegada necessitarem més l’actitud apresa dels aventurers per poder avançar amb fermesa, amb sentit i amb felicitat cap aquest futur tant verge per explorar.

Els aventurers no necessiten tenir totes les respostes per començar a caminar cap a un nou lloc, per anar a descobrir nous horitzons, per assumir nous reptes, per aliar-se amb la incertesa com a font d’oportunitats. No els hi fa falta tenir l’objectiu final totalment fixat per a dirigir-s’hi. No requereixen el 100% de les capacitats per poder fer camí. Els aventurers entenen que per avançar cap el mapa del nostre futur necessitem il·lusió, confiança, ambició, intuïció, experiència, ment oberta, ganes d’aprendre, disposició per assumir i gestionar el risc de la novetat, estar preparats per a fracassar, saber treballar en equip i en solitud, i també tenir una actitud positiva per atraure la bona sort.

Ningú sap res del futur, però podem afrontar-lo amb por, deixant-nos portar i centrar-nos només en protegir-nos; o podem enfocar-lo com l’aventura més apassionant que viurem a la nostra vida: l’aventura del nostre futur.

Que tinguis una intensa, interessant i feliç aventura!