Repassava aquests dies l’aventura que vaig aconseguir completar fa dos anys : "Pol Sud 1911-2011" i el que va significar en la meva vida. Va ser sens dubte una dura cursa d’obstacles com qualsevol projecte intens i interessant .

La pròpia vida és una dura cursa d’obstacles i per aquesta raó és una aventura tan apassionant.

Sempre que els obstacles que se’ns presenten estiguin al camí pel que realment volem transitar i ens portin cap a la fi que realment volem aconseguir… Visca els obstacles!

A la vida, qualsevol camí interessant, qualsevol objectiu ambiciós, qualsevol repte enriquidor estarà, inevitablement, ple d’obstacles. Qui imagini que tot serà una ruta fàcil, plana i sense problemes, és un inconscient o un ignorant o, senzillament, el seu nivell d’optimisme li distorsiona la visió objectiva de la realitat. Sempre que desitgem fer quelcom mínimament expansiu en la nostra trajectòria, haurem d’assumir la gestió de molts entrebancs que, amb tota seguretat, ens anirem trobant durant la seva realització.

És per això que no ens podem angoixar o preocupar especialment si tenim un camp ple de trampes o dificultats quan avancem cap al nostre objectiu. Ben al contrari, hem d’entendre que cada obstacle és la constatació que estem fent alguna cosa realment valuosa, que ens ha de servir per reafirmar el nostre compromís i per mantenir-nos connectats amb el veritable sentit de la nostra experiència. Sovint val la pena creure’s que els problemes no hi són per derrotar-nos sinó , precisament, per millorar-nos, fer-nos créixer i ser més forts .

Això si, si un no ha treballat bé el perquè, li serà impossible anar superant tots els obstacles que es vagin presentant. L’impuls que neix d’un motiu realment assumit, activat i interioritzat serà la força essencial per no sucumbir davant els sastruguis, les neus toves, les esquerdes, el mal de peus o d’esquena, les avaries o els múltiples obstacles que anirem trobant pel camí.

Sempre hi haurà qui dirà que el factor sort és també determinant per anar superant els obstacles que es presentin en la nostra ruta, però, atenent a la meva experiència, si bé la sort pot ajudar de tant en tant, és evident que, en una suma de molts entrebancs, en una trajectòria de llarg recorregut, en una acumulació de situacions crítiques que cal gestionar, no és la sort la que defineix l’ èxit o el fracàs. O, més ben dit, tot i que la sort tindria sempre el seu vot i la seva veu en qualsevol situació, si apliquem molt d’esforç i perseverança, sens dubte trobarem els mitjans que ens condueixin a l’objectiu. Hem de convertir la sort en la nostra aliada i, per això, hem de crear les circumstàncies que ens ajudin a atraure-la. Curiosament, els més preparats, els que més treballen, els que més clar tenen el perquès dels seus objectius i els que més disposats estan a donar tot el que tenen dins per assolir-los, són els que més sort acaben tenint en totes les seves fites.