¿Què té més valor: La perseverança fins el límit per tal d’assolir un objectiu, o l’abandonament a temps si no ho veiem factible?

No és fàcil respondre a aquesta pregunta.

Certament si un es rendeix massa aviat en el camí cap a les metes que s’ha proposat, mai les assolirà, i només acumularà fracassos en tots els seus projectes. Però si, ben al contrari, un no desisteix mai en la lluita cap a un objectiu determinat, és molt probable que li arribi algun fracàs estrepitós, possiblement en un format que sigui ben irreversible en la seva trajectòria vital o professional.

De vegades s’ha de ser tant valent per perseverar en el camí cap el nostre objectiu, com per renunciar-hi. I saber moure’s en l’equilibri entre aquestes dues accions és la clau de l’èxit, combinat amb l’afany de supervivència o d’una llarga trajectòria.

Durant la travessa de l’Antàrtida em vaig emocionar especialment al creuar el grau de latitud 88º23′ (a 180Km. del Pol) doncs justament en aquell punt, quan jo pensava que ja gairebé tenia assegurada la victòria sobre el Pol Sud, exactament 103 anys abans el famós Ernst Shackleton hi havia donat mitja volta, quan ho tenia gairebé a tocar i hagués estat el primer home del món en assolir el punt més austral del nostre planeta (una de les grans fites de la història de l’exploració humana).  Però ell va veure que no tenia prou queviures per assegurar la tornada, i donat que les condicions eren molt dolentes, va preferir salvar la seva vida i la de tot el seu equip. Allà va anotar en el seu diari aquella famosa frase dirigida a la seva dona que deia: "¿Prefereixes una ase viva o un lleó mort?"

El proper dimarts a les 19h30 presentem a la llibreria ALTAÏR de Barcelona el llibre "Shackleton, L’Indomable ", de Javier Cacho . Jo l’he gaudit moltíssim i us l’aconsello amb molta energia, perquè descobreix d’una forma exhaustiva i molt amena, com era un dels grans homes de l’edat heroica de l’expedició polar. 

Ell havia somiat tota la seva vida en viatjar a l’Antàrtida i ser el primer home en conquerir el Pol Sud.  I tot i haver-se preparat a fons durant anys i haver-ho intentat en diverses ocasions, fins el límit de les seves forces, mai ho va aconseguir… però tampoc va perdre mai ni un sol home.  I tot i haver fracassat en el seu objectiu central, ha passat  a la historia com un dels grans exemples de lideratge i de gestió d’equips en situacions extremadament complexes i incertes.

De les seves tres expedicions al Pol Sud (Discovery, Nimrod i Endurance), em quedo amb la seva gran frase que diu "El Pol no val una vida"; doncs aquesta seria, pot ser, una de les grans lliçons humanes que hauríem d’aprendre d’aquest tipus de gestes:  Anteposar la supervivència pròpia i de l’equip, el benestar de la societat i el respecte al medi ambient, als somnis, desitjos i les ambicions personals.

Si assumim el lideratge de qualsevol projecte o de la nostra pròpia vida, sempre serem responsables de triar el rumb a seguir… i de rumbs sempre n’hi ha molts de possibles; entre ells els de perseverar, rectificar, renunciar o evitar.

El pitjor fracàs mai serà no aconseguir l’objectiu final, sinó ser conscient de que no s’ha fet tot el possible per assolir-lo, donant el màxim i estant-hi absolutament compromès.  A partir d’allà, una retirada també és una opció vàlida per la qual s’ha d’estar preparat i s’ha de ser valent, si és que arriba el cas.