Ho ets tu?

Que tots hem nascut al planeta terra és evident, però que tots ens meresquem de ser considerats com a "Fills de la Terra" ja no ho és tant.

Per poder sentir-nos fills de la mare Terra, hauríem de sentir-ho així; hauríem d’estimar-la; hauríem de respectar-la; hauríem de defensar-la; hauríem d’estar compromesos amb la seva salut i el seu benestar.

¿Creieu que es poden considerar fills de la terra els que arrasen selves (i cultures) per poder esprémer els seus recursos fins a l’extenuació? ¿I els que contribueixen i celebren l’escalfament dels mars perquè així podran accedir a rutes de navegació més fàcils i a noves explotacions d’hidrocarburs? ¿I els que contaminen rius, mars i llacs sense pietat per poder produir més barat? ¿I els que no s’immuten al aniquilar qualsevol espècie animal pel seu particular profit (elefants, rinoceronts, balenes, taurons, etc, etc, etc…)? ¿I els que persegueixen amb desmesura el benefici econòmic sense el més mínim escrúpol pel medi ambient? ¿I els que només veuen la natura com una cosa a gaudir i a consumir, sense estar disposat a fer per ella el més mínim esforç o sacrifici?…. (Malauradament, aquí la llista de preguntes podria ser inacabable)

I… ¿Creieu que són mereixedors de ser tractats com a fills de la terra tots els líders polítics, empresarials o socials que, perfectament coneixedors de la situació crítica de moltíssims entorns o espècies naturals, no prenen cap mena de mesura veritablement valuosa i valenta, centrant-se només en el curtíssim termini i el rèdit electoral, econòmic o personal egoista i immediat?

I… ¿Creieu que poden classificar-se com a fills de la terra els milions de ciutadans que, tenint tota la informació i educació possible sobre aquesta qüestió, no agafen cap mena de compromís personal, per mínim que sigui; consumeixen amb una actitud totalment inconscient; i tracten el tema com si només fos un problema dels líders, oblidant que aquests, al cap i a la fi, actuaran en funció del què la ciutadania els hi requereix?

Cada un de nosaltres, en un clar i sincer diàleg amb nosaltres mateixos, hauríem de reflexionar aquesta qüestió, i fer-nos algunes preguntes senzilles però profundes com aquestes:

1)    Vull considerar-me fill de la terra?

2)    Que puc fer jo per merèixer-ho?

3)    Estic disposat a fer-ho?

Amb les respostes adequades a preguntes d’aquest tipus, cadascú hauria de fer les petites o grans accions que hagi decidit, cap el seu camí per poder ser realment un fill de la mare natura.

És senzill: Només depèn de tu ser o no ser un bon fill, si realment ho vols ser.

No hi ha excuses, però… ¿Vols?