Ens hem convertit en uns éssers capaços de crear les millors eines, metodologies, tecnologia o sistemes per gestionar la nostra societat (el "Com"), però ens estem demostrant incapaços de pensar i actuar estratègicament en vers el nostre futur com a societat i com a planeta (el "Cap a on").

De vegades sembla que haguem tardat 14.000 milions d’anys per a maximitzar el nostre desenvolupament com humans, però també per convertir-nos en una espècia enemiga de la terra.

¿Com pot ser que la mateixa espècie que ha inventat internet o la penicil·lina, que pot trasplantar el cor o un pulmó, que sap enviar a un home a la lluna o una sonda més enllà del sistema solar, que es capaç d’escriure Hamlet o composar l’Himne de l’Alegria, que pot córrer maratons en poc més de dos hores o els 100 metres llisos en menys de 10 segons, no sàpiga organitzar-se mínimament per gestionar millor els recursos per a tota la humanitat, o entendre que de seguir aquesta línia evolutiva ens carregarem en molt poquet temps el nostre hàbitat natural, font de la nostra pròpia vida i la de moltes altres espècies amb les que compartim el planeta.

Cada vegada sabem fer més coses, però cada vegada tenim menys visió estratègica sostenible del nostre futur.

A mi m’agrada estudiar alguna cosa sovint, com a manera de reciclar-me, millorar capacitats i saciar les meves curiositats i ganes d’aprendre.  I fa temps que volia cursar alguns estudis nous.  Podria haver estudiat més management (ja tinc una carrera d’econòmiques i MBA en gestió i direcció d’empreses), podria haver fet un curs de comunicació en xarxes socials (molt útil en el món que em moc), podria haver estudiat filosofia o historia (matèries que m’apassionen), o podria haver-me decantat per altres opcions; però tenia la sensació que amb això només m’enriquia jo i només aprofundia amb els meus "Coms".  Per això estic tant feliç d’haver-me matriculat en un curs de "Desenvolupament Sostenible" impartit per la Columbia University de Nova York i dirigit pel reconegut especialista en sostenibilitat Jeffrey D.Sachs.

El meu propòsit de futur, que intento que coincideixi amb el meu compromís i, llavors, amb les meves accions, és que tota la meva activitat emprenedora o aventurera estigui vinculada i enfocada a objectius concrets, de generació, promoció i comunicació, destinats a aportar una actitud i uns resultats més sostenibles en el nostre camí cap el futur, tant en l’àmbit social com, i sobre tot, el medi ambiental.  Hauré de continuar aprenent algunes tècniques de gestió i també d’especialitats esportives determinades per saber com afrontar nous reptes, però això és el més fàcil si primer es té clar cap on s’ha d’anar, ja no tant per un com a individu, sinó com a habitant d’un planeta que diem estimar molt, però que maltractem més que no pas cuidem.

Aquesta és la meva modesta però ambiciosa opció, i des d’aquí m’agradaria convidar a empresaris, executius, treballadors, polítics, metges, periodistes, artistes, escriptors, investigadors, esportistes o persones de qualsevol col·lectiu, perquè sempre sense deixar de desenvolupar les seves capacitats, dediquin esforç i compromís en triar bé el rumb cap on han d’invertir aquestes capacitats tant pel seu propi bé com pel bé de la resta de la societat i l’entorn natural.

Com diu el propi Jeffrey S.Dachs, el desenvolupament sostenible és pensar i actuar sobre el nostres objectius com a humanitat.

Al final, pot ser ara toca menys management i més sostenibilitat, perquè tanta tecnologia i capacitat de gestió, ens hauria de servir més per protegir que no pas per destruir el nostre planeta.