Estic molt feliç de saber que, per fi, el govern de Nepal ha pres una primera i important mesura per preservar una mica més l’entorn de la muntanya més famosa del planeta: L’Everest.

Cada muntanyenc haurà de baixar del cim amb 8kg. d’escombraries, deixant prèviament un dipòsit de garantia de 4000 US$ pel cas d’incompliment.

Recordo perfectament, i amb molta tristesa, quan em vaig haver de discutir amb algun sherpa i forces muntanyencs perquè no volien baixar ni els seus propis residus (ampolles buides d’oxigen, deixalles, etc…) del coll sud (8.050m.), després d’haver fet o intentat el cim de l’Everest.  Jo tampoc vaig ser un súper heroi, i només em vaig baixar tot el què jo havia portat, perquè realment anava rebentat de forces i no vaig baixar escombraries extres, però em negava a deixar de complir una mínima norma que sempre aplico quan vaig a la muntanya: no deixar cap residu que hagi generat la meva activitat a l’entorn.

Quan vaig fer la travessa integral de l’Antàrtida des de la costa fins el Pol Sud, estava tot sol i m’hagués estat també molt fàcil evitar de carretejar les deixalles de 67 dies a dins del meu trineu (Foto que acompanya aquest Post), deixant abandonat o enterrat a la neu tot el què em sobrava.  Total, allà a baix, no hi ha ningú, no hi passa gairebé mai ningú, i les probabilitats de que s’arribi a descobrir la meva merda són remotes.

Però jo em plantejava sempre la següent qüestió:

Si tu veus algú en algun indret que tira o deixa alguna merdòfia al terra, ¿què penses?… Que és un porc, veritat?

Per això, si tu estàs en algun indret sense que et vegi ningú, i tires o deixes alguna merdòfia al terra, ningú pensarà que ets un porc, oi?… és clar, si no et veuen, cap problema!… Però què pensaràs tu de tu mateix si hi reflexiones amb un mínim de rigor?… Doncs que ets un collons de porc!!

I si bé és important el què els demés pensin d’un mateix, no hi deu haver res pitjor a la vida que tenir la consciència íntima i contrastada amb un mateix, de saber que un és un Guarro, un irresponsable, un embrotidor de l’entorn, un prepotent egoista que tant li fot com quedi un indret que hem gaudit, que és comú, que és natural, que és o seria d’obligat respecte per tot el que representa.

Això passa massa sovint a les curses, trekkings, acampades, passejades, caminades per les ciutats, platges (especialment amb les burilles), i qualsevol activitat en entorns urbans, naturals, o comunals… així que la propera vegada que estiguis fora de les  parets de la teva casona, fixa’t una miqueta amb el teu comportament, i descobreix si ets o no ets realment un PORC!!