El meu viatge de l’Antàrtida a ‘La Mola’

Un va sembrant rotllos, i de tant en tant recull algun fruit interessant… aquest és el cas de l’apadrinament que em van proposar pel projecte educatiu "ARC", de l’Escola Cultura Pràctica de Terrassa, que té l’objectiu de dur a la pràctica, tant a nivell de l’estructura de funcionament, com a nivell pedagògic, tres conceptes clau: Apreciació, Resiliència i Convivència.

Quan me’l van presentar i me’l van explicar, vaig quedar gratament sorprès: des d’una escola de les de tota la vida, s’apostava clarament per la innovació, pel canvi organitzacional i per la transformació del model educatiu. Tot plegat apuntalant-se en tres elements que resulten imprescindibles quan un vol liderar la seva vida, el seu present,  el futur i els seus projectes.

El projecte ARC es basa en aquests 3 factors clau en l’educació de joves perquè assumeixin el lideratge de la seva vida en el futur:

–          "A" d’APRECIACIÓ: Apreciar vol dir "educar" la nostra mirada per tal de veure en el nostre entorn les coses positives, les nostres fortaleses i les potencialitats. Així,  en la manera de fer de l’escola i a tots els nivells, s’han anat introduint estratègies que posen en valor aquesta ‘apreciació’ de les coses bones

"L’educació no canvia el món, canvia a les persones que canviaran el món" (Paolo Freire)

–          "R" de RESILIÈNCIA: capacitat de superar les dificultats i sortir-ne enfortit i transformat. És clau la darrera part de la definició: ‘enfortit i transformat’. Aquests dos elements donen plenitud a la resiliència.  Superar-nos ens ajuda a ser més forts, però si no posem en joc els aprenentatges adquirits en aquest procés de superació, en les nostres relacions, en la nostra manera de viure, en els nostres projectes, l’actitud resilient no és completa. Aquest concepte es treballa moltíssim a partir de la reflexió, el diàleg i activitats concretes.

"Donar exemple no és la principal manera d’influir en els altres, és l’única" (Albert Einstein)

–          "C" de CONVIVÈNCIA:  L’art d’harmonitzar les diferències. En una escola, que és el camp base des del que els nens i nenes, i els/les adolescents, aprenen a viure, a relacionar-se i a ser persones, interioritzar el valor d’acceptar-nos els uns als altres, el valor  del diàleg, de l’estima, de la pertinença, del compromís, del respecte, etc… tot això és vital per al present i per al futur.

"Per educar a un nen fa falta tota la tribu sencera" (José Antonio Marina)

Aquest projecte educatiu, i aquesta escola en concret, tenen com a objectiu bàsic que l’escola sigui un espai de FELICITAT per a tots aquells que hi van i la viuen. I això es nota tant en els alumnes (destinataris del projecte), com en els professors (gestors apassionats d’aquest projecte).

Em fa especialment feliç que l’escola hagi escollit el meu llibre "Viure per sentirse viu" com una de les lectures del curs, per tal d’estudiar i treballar aquests factors comentats a partir d’un cas pràctic protagonitzat per una persona normal i propera a ells.

El dia 11 d’abril vaig acompanyar a més de 700 infants, joves i adults (professors, personal de l’escola i pares) a pujar el cim de "La Mola", per recórrer entre tots 2.304.400 passes, no per arribar al Pol Sud, però si per assolir els seus reptes, per fer el seu cim, i per experimentar com poden assolir i liderar els seus objectius amb aptituds i actituds d’apreciació, resiliència i convivència.