Aquests dies estem en plena temporada d’intents de cim a les muntanyes de més de 8000 metres de la zona de Tibet i Nepal i he pensat que us semblaria curiós que us comentés un tema que no crec que sigui veritat, o com a mínim així ho espero, però que no deixa de ser versemblant i força intrigant.

Durant el període d’aclimatació per fer el cim de l’Everest, el mes d’abril de l’any 2010, vaig aprofitar per a fer tot sol un trekking per la vall del Gokyo, i provar de creuar el conegut “Cho-La Pass”. Una nit en un refugi vaig estar parlant llargues hores amb un Sherpa que em va explicar una historia flipant:

Em va dir que era del mateix poble del sherpa Tenzing Norgay, que l’any 1953 fou, juntament amb Sir. Edmund Hillary, un dels dos primers homes en trepitjar el cim del món. M’explicava que era molt amic de tota la família de Tenzing i que em podia assegurar que Hillary no va fer cim aquell 29 de maig de 1953 a les 11h30, doncs es va trobar malament i no va poder pujar des del darrer campament d’alçada.  Però que el Tenzing, fart de fer intents fallits per conquerir la muntanya (l’any anterior va ser l’home que havia arribat més amunt a l’Everest, fins els 8.599m.), va voler-ho intentar, acompanyat d’un altre sherpa.  I ho va aconseguir; i per això la única foto que hi ha d’aquella fita és de Tenzing i no existeix la de Hillary.

Però l’imperi Britànic havia apostat fortíssim per aquella muntanya, la més alta del planeta, i l’honor de la corona estava en joc; i no podien permetre de cap manera que fos un nepalí (uns humans considerats gairebé com de segona categoria en aquells temps) qui s’emportés la gloria d’una expedició britànica.  Per això, i sempre segons el meu confident, es va muntar una altre versió oficial, amb Hillary a dalt del cim, que és la que ha passat a la historia, i van comprar el silenci de Tenzing Norgay i de tota la seva família mitjançant un jurament d’honor i assegurant-los-hi la vida amb grans comoditats per sempre més, a ells i els seus descendents.

Evidentment no defenso aquesta versió, ni afirmo res concret, ni acuso de plagi a una de les fites més importants de la historia de l’alpinisme; però volia compartir amb vosaltres aquest relat, perquè a mi m’ha fet pensar molt, i pot ser també us fa barrinar a vosaltres.  Hi apunto a més a més, algunes altres reflexions:

–       No seria la primera ni la darrera mentida sonada del món de l’himalaïsme.  Sembla un entorn molt bucòlic aquest dels alpinistes, però està també ple d’egos, interessos, egoismes i, sobre tot, mentiders.  Jo conec personalment a diversos alpinistes que s’han apuntat cims de més de 8.000 metres que no han fet, o que diuen que l’han fet integralment sense oxigen (bàsicament el cas de l’Everest), i no ha estat així.

–       ¿Com pot ser que el Hillary s’oblidés de fer-se la foto essent una de les fites més importants de l’exploració i l’alpinisme a nivell mundial?  Cap muntanyenc se’n oblida de la foto en un cim mínimament important, i es coneix que feia bon temps en el moment de cim d’aquell dia, i per les declaracions dels protagonistes, mai es parla de que Hillary tingués problemes de coordinació o raonament durant l’atac a cim, motivats pel cansament o pel mal d’alçada. ¿Tant despistada pot arribar a ser una persona?

–       El 2 de juny de 1953 (només 4 dies després del cim de Hillary i Tenzing) es va coronar reina Isabel II, i tot l’imperi britànic estava esperant una possible gesta a l’Everest com un dels millors regals per a celebrar aquest moment històric. Imagineu que la versió que em va explicar aquell sherpa anònim fos certa… ¿creieu que un gran imperi hagués permès que un ‘ciutadà de segona categoria’ embrutés aquell fet tant esperat?

Edmund Hillary i Tenzing Norgay ja són morts i la historia sempre recordarà la versió oficial, que espero i desitjo que sigui la bona; però recordo perfectament la mirada sincera i apassionada d’aquell home que m’explicava convençut aquesta versió a la vall de Gokyo, i jo sempre guardaré una miqueta de credibilitat pel què em va confessar i que tampoc m’acabaria sorprenent tant, coneixent els enganys freqüents que hi ha hagut en el sector de l’alta muntanya, i vistes les animalades que van fer les metròpolis a tot nivell a l’època colonial.