¿Quantes vegades no heu escoltat allò de que "el més important és la força mental"?

Està claríssim que en tota disciplina esportiva exigent, la força mental és un factor clau en els moments crítics, per poder gestionar amb eficàcia la concentració, la resistència, la perseverança, la resiliència, o els riscos extrems.

La força mental permet fer coses o superar situacions que semblarien impossibles analitzant racionalment només la part tècnica, física o de les circumstàncies de l’entorn.

Porto una mica de ‘mili’ en això de l’esport extrem o d’alta exigència, i opino que sovint es sobrevalora el potencial de la força mental, i no es tenen en compte alguns dels perills que pot portar amagats.

Voldria destacar-ne només 3 a tall d’exemple:

1)    SOBREPASSAR ELS LÍMITS FÍSICS:  Segons la persona o segons la situació, es pot donar el cas que la força mental sigui molt superior a la nostra capacitat física.  Cert que moltes vegades el cos diu prou, que no pot més, i la ment  ens pot fer acabar una cursa o arribar a dalt d’una muntanya.  Però he comprovat en multitud de casos que aquesta "superació" personal o força extra de voluntat, ha creat lesions molt greus perquè ha forçat al cos a fer una cosa per la que no estava preparat en aquell moment.  La força mental també hauria de saber escoltar i conèixer bé el propi cos, i saber afluixar quan hi ha perill de lesió.  Al final, apretar les dents, prendre’s un antiinflamatori (pràctica massa estesa) i forçar la màquina, és el més fàcil perquè ens creguem uns herois, però pot comportar el pagar el preu de tenir una lesió greu o crònica.

2)    SOBREPASSAR ELS LÍMITS DE RISC:  Estar tant embogit per assolir l’objectiu i ser tant perseverant i lluitador, que un s’arriba a oblidar de que està superant el llindar de risc o perill que pot arribar a gestionar.  Això aplica especialment en esports de risc, evidentment.   Imagineu estar a punt d’atacar un cim important, després de mesos de preparació, setmanes d’aclimatació i molta paciència per esperar una finestra de bon temps, i incórrer en el perill de que la força mental et faci tirar endavant quan la muntanya no ho vol.  I en aquest cas, la jugada de la ment pot sortir massa cara perquè pot arribar a ser letal.

3)    SOBREPASSAR ELS LÍMITS PERSONALS O D’EQUIP:  L’ambició és un factor important per poder activar la força mental en un moment difícil.  Però aquesta ambició pot arribar a ser tant encegadora, que un concentri tota la seva força mental en avançar cap a la meta, oblidant-se que està amb altre gent, fent equip o compartint el camí, i perjudicant-los d’una manera evident.

Insisteixo en que comptar amb la força mental per afrontar qualsevol repte, és gairebé sempre un factor molt positiu; però s’ha de tenir en compte que aquesta mateixa força també pot jugar molt males passades a nivell físic, de gestió del risc o en la interacció amb altres persones.

La ment és una gran eina, però també pot ser molt traïdora; i com sempre dic, és absurd dir que no hi ha límits, i la nostra responsabilitat serà, precisament, gestionar-los bé des de la ‘intel·ligència’ mental, i no tant sols des de la ‘força’ mental.