Hi ha paraules o expressions que les donem per bones automàticament, sense fixar-nos bé en el sentit que tenen, i ens poden fer captius d’un significat que afecti a la nostra actitud sense adonar-nos-en. Una d’elles és, des del meu punt de vista, el "Sentit Comú"

És bo tenir un cert ‘Sentit Comú’, per aplicar solucions o decisions normals, naturals o habituals segons el que és comú a la societat; així podrem activar les coses segons el què s’espera de nosaltres, el què és aparentment bo per la comunitat, i el que provocarà menys rebuig o tensió en l’entorn on ens trobem. Però si sempre apliquem el sentit comú, sempre estarem fent, precisament, el normal, el que sembla més natural, el que és habitual, i el que es preveu o s’espera de nosaltres; i això és terrible. En el sentit comú hi ha el punt de confluència del pensament general, però també hi pot haver la mediocritat.

Partint del sentit comú, del que és més lògic o habitual, mai s’innovarà, mai es crearà res nou, mai es proposarà un repte a priori impossible, mai es qüestionarà una realitat determinada. Analitza totes les persones que han fet coses importants a la història de la humanitat, i veuràs que mai ho haguessin fet aplicant el sentit comú. Essent una persona que es mou de manera continuada a partir del sentit comú, es corre el risc de convertir-se en "Just another brick in the wall" (expressió del grup Pink Floyd al disc "The Wall")

Conviure en societat exigeix aplicar-nos una certa dosi de "Sentit Comú", però només la justa per poder participar en la part d’interès conjunt i el no perjudici cap els demés; però dosifiquem-lo amb cura, doncs per poder aportar valor a la mateixa societat en la que vivim, per poder ser creatius, i per poder desenvolupar-nos i evolucionar com a persones, hem de saber allunyar-nos molt sovint d’aquest punt mig, gairebé neutre o, fins i tot, limitador, que se’n diu ‘Sentit Comú’.

Per fer coses potents a la vida, tant sigui per tu mateix com pels demés, apliquem només el punt just de sentit comú, i atrevim-nos a sortir del camí marcat, prenent el sender menys transitat que ens ha de portar a descobrir noves situacions realment intenses, innovadores, amb algun risc, però també amb moltes oportunitats.

A partir de aquí, i com passa sempre, la decisió de com actuar sempre estarà a les teves mans… però un consell: no la prenguis sempre partint del sentit comú.