S’apropa l’estiu, les vacances, i comencem a fer plans de viatge.  Avui en dia tothom viatja molt… per feina, per turisme, per esports o per diversos motius.  Però perquè serveix viatjar?

Estic enamorat de la Terra, cada vegada l’estimo més, i cada vegada estic més ansiós per profunditzar en els seus secrets, la seva bellesa i, també, en les seves debilitats, per poder-li aportar alguna cosa perquè els seus punts forts es valorin i es conservin, i les seves debilitats no s’agreugin i, a poder ser, es solucionin.

Viatjar és una forma d’apropar-se i conèixer la terra. I encara que hi ha moltes formes de viatjar, segurament totes vàlides, no són igual de valuoses. M’agrada molt dir sovint que jo no vull "veure el món", sinó que desitjo "viure el món".

Encara que està bé poder veure coses interessants, la part més intensa d’un viatge és allò que vivim mentre el realitzem, l’experiència autèntica que ens aporta, i el què ens passa mentre descobrim aquests nous horitzons desconeguts per nosaltres.

El viatge hauria de ser, en gran mesura, una catarsis que ens faci sortir del nostre món habitual i ens connecti amb altres realitats, amb les que hauríem d’interactuar d’una forma molt oberta de ment i molt respectuosa; deixant a casa els prejudicis i maneres d’entendre la realitat a partir de les nostres cultures d’origen. Quan més aconseguim apartar-nos del rol de simple observador, i ens apropem al perfil d’algú que s’integri i participi en el lloc o la societat de destí, més sentit adquirirà el nostre viatge, més ens impactarà i més haurem après. Si després d’un viatge tot continua igual al nostre ésser, és que ens hem perdut una part important del mateix.

Aquesta és a grans trets, la meva filosofia a l’hora de donar voltes pel globus. I amb aquesta actitud de cercar l’experiència i l’aprenentatge, m’he anat movent pel món.

En el meu cas, alguns viatges m’han fet evolucionar d’una manera quasi radical en la meva manera de veure la vida i la meva interacció amb el planeta i la societat en general. Ja us he explicat moltes vegades la meva presa de consciència durant el projecte dels "7 Cims". Vaig entendre que portava tota la vida vivint al voltant de la natura (fent diverses activitats esportives de forma intensa), de que estimava la natura, i de que aquesta m’aportava molta felicitat; però en realitat jo mai havia fet mai res per ella.

Va ser com un shock, doncs per primera vegada vaig mirar profundament més enllà dels meus objectius personals, dels meus reptes esportius, dels meus somnis aventurers, i em vaig donar compte de que el patrimoni natural no estava allà només per a ser gaudit o observat, sinó que era un actiu a protegir.

Poc després, vaig creuar integralment l’Antàrtida i allà aquella consciència es va convertir en un compromís ferm i, en un intens diàleg interior, estant en íntima connexió amb un dels llocs més purs de la Terra, em vaig prometre a mi mateix que totes les aventures que realitzés en el futur, tindrien una connexió directa amb valors, actituds i accions de sostenibilitat medi ambiental.

D’aquí va néixer el projecte Dakar 100% elèctric amb el que vàrem fer història. Tota la meva experiència en el món del motor posada al servei del meu compromís amb el futur. I vàrem demostrar que era possible participar a la prova més dura del món del motor, sense utilitzar in un sol litre de benzina en el cotxe

Sovint la nostra visió egoista i a curt termini, ens ha fet oblidar que el planeta és el nostra principal actiu, i que si l’utilitzem, hem de ser conscients de que és finit i molt dèbil, i que la nostra capacitat d’impacte és cada vegada major. Per això, tots els que viatgem d’una manera respectuosa i oberta pel món, hauríem d’actuar com a testimonis del que està passant, i posar en valor tot el positiu, denunciant el negatiu; i sobre tot actuar com els ulls de molta gent que no viatja (o ho fa de parc temàtic en parc temàtic, contemplant només la capa més superficial), perquè tots anem empenyent cap una actitud més responsable de gestionar aquest patrimoni comú.

Cada vegada que anem a un lloc especial fem-nos les següents preguntes: Com m’agradaria que estigués aquest lloc dins d’ "X" anys?; i llavors, Què puc fer jo, i què podem fer els humans en general, perquè això passi?; i per últim, Quin pas (gran o petit) estic disposat a donar per avançar cap aquest desig/propòsit.

Hem de convertir-nos en petits agents de canvi i aportar el nostre granet de sorra perquè el futur del nostre planeta, que és el mateix que dir el futur de la nostra civilització, es canalitzi d’una manera més sostenible i respectuosa.

Feliç dia de la Terra!!! Gaudiu-la i cuideu-la.

(Extracte de l’article publicat a la revista de la Sociedad Geográfica Española de març 2015)