Travessa d’Anglaterra "Coast To Coast" completada.

Una gran clàssica que ens ha permès viure una aventura amb certs punts èpics, i conèixer bé una part de Gran Bretanya poc visitada que mostra paisatges increïbles, llocs molt verges, indrets molt aïllats, pobles petits i molt antics i una vida rural molt arrelada a la terra… És increïble que en un dels països més desenvolupats del món hi hagi zones tant pures i autèntiques.

No és la millor època de l’any per fer-la, i a més, molts dies ens ha fet un temps horrorós.  Hem tingut tots els tipus de clima: pluja a dojo, fred, vent, sol i, el darrer dia, una bona nevada.  El problema principal però, va ser que durant els dies prèvis va estar fent unes fortes tormentes, i tots els camps, camins o rius, estaven inundats o desbordats.  En algun lloc fins i tot no podíem passar i havíem d’anar a fer una volta, i un parell de dies vàrem tenir de neutralitzar la part final de l’etapa perquè era impossible passar.

Però també hi ha hagut moments de sol i de trams molt xulos per córrer i gaudir moltíssim d’aquest entorn tant especial.  Ara, sempre, sempre, sempre, anàvem amb els peus empapats.  Però el premi de cada dia és que als petits pobles on paràvem, ens esparava un hotelet molt acollidor, amb uns pubs super xulos, amb la llar de foc sempre encesa i la pila de tipus de cervesa a punt per poder-nos hidratar.

Sortint de la costa del mar d’Irlanda, remuntant els espectaculars acantilats cap el nord, per creuar integralment el país, combinant zones de pastura, boscos antics, altiplans interminables, rius, llacs, parcs nacionals, etcètera, i arribar a l’altre costat per tornar a recòrrer uns quants kilòmetres dels acantilats del mar del nord i arribar a Robin Hoods Bay.

Els primers 3 dies anava intercalant la pluja amb estones de descans però anàvem molls tot el dia. El quart dia la tempesta es va engegar a tope, i s’hi va afegir el fred i el vent, i havent creuat una zona molt aïllada d’alta muntanya, vàrem tenir de neutralitzar l’etapa perquè ens arriscàvem a patir hipotèrmia, i tampoc podíem completar-la per culpa del desbordament del riu.  El cinquè i sisè dies ens va acompanyar el sol, i amb la llum combinada amb la verdor intensa, semblava que estiguéssim a la terra dels Hobbit.  I el setè dia el fred ha estat molt intens, i va anar acompanyat d’una bona nevadeta.  Però independentment de les condicions del temps, el problema era avançar perquè hi havia molt de fang, tot patinava molt, era molt fàcil de caure i molt sovint només podíem caminar, estant obligats a posar-hi moltes més hores per poder culminar cada etapa.

Les nostres etapes: 

1) St.Bees – Rosthwhite

2) Rosthwhite – Shap

3) Shap – Kirkby Stephen

4) Kirkby Stephen – Reeth

5) Reeth – Ingleby Arncliffe

6) Ingleby Arncliffe – Blakey Ridge

7) Blakey Ridge – Robin Hoods Bay 

Una travessa realment molt sorprenent i aconsellable per fer-la caminant en un parell de setmanes, o corrent en una.  L’important és que els trekkers i els runners, la tinguin en compte a la seva llista de projectes interessants a realitzar.