El meu equip favorit en aquest Dakar és el del cotxe elèctric d’Acciona, malgrat que el pilot i preparador del mateix, m’ha traït i robat el lloc descaradament.

Quan vaig crear aquest projecte amb l’Agustí Payà, i vaig estar dos anys lluitant per vendre’l a Acciona, el meu propòsit no era pas només el de córrer el Dakar, sinó el d’aconseguir que l’esdeveniment servís per a aportar un impacte positiu al món, a través de la promoció de la mobilitat sostenible. L’esport en general, i les curses de motor en concret, haurien de servir per aportar beneficis a la societat més enllà del gaudi personal o de l’espectacle; i en aquest cas, el què necessita el món, amb urgència, són solucions pel transport eficient i no contaminant.

Encara que és totalment lícit, al planeta i a la societat li importa ben poc que uns quants pilots s’ho passin molt bé uns quants dies corrent pel desert, oferint emoció i imatges molt xules al públic seguidor, si no hi ha al darrera una actitud i unes accions concretes per evolucionar cap un món més respectuós amb el medi ambient i amb els recursos naturals en general.

Aquest propòsit continua a l’edició d’aquest any, i això és el què compta. Per això espero que aconsegueixin el seu/nostre objectiu de fer arribar al final de la cursa de motor més dura del món un cotxe totalment elèctric i sense combustible, aconseguint una important repercussió mundial per l’àmbit de la mobilitat no contaminant.

Lògicament em va suposar un cop dur que el preparador del cotxe, que m’havia insistit molt perquè el deixés participar en el projecte, em donés la volta i li presentés directament al patrocinador una alternativa nova, sense ni comentar-me-la a mi, com a líder iniciador de tota la moguda, i persona que li havia fet tota la confiança.  Veure que algú t’és deslleial i s’aprofita de tota la teva feina no és gens agradable. I veure que ell mateix es posa al teu lloc al volant del cotxe, et porta a aflorar uns sentiments molt negatius, activant la part més cutre de la teva persona. Però això només forma part de l’Ego, i si mires més enllà, també t’aporta l’oportunitat d’aprendre una gran lliçó, d’analitzar bé les pròpies errades i de gestionar bé els pensaments cap a la part positiva de tot el tema, i oblidar-te del rencor que només serveix per perdre energia i generar mal rotllo.

Tampoc seré tonto, i no li agrairé pas una falta de respecte d’aquest calibre; i sí que vull advertir a qui treballi amb aquest constructor, dels seus pocs principis ètics en molts aspectes a part del que aquí m’afecta directament.

Més tard, quan se’m va proposar d’incorporar-me a l’equip com a portaveu, vaig preferir mantenir-me apartat, doncs per un costat el meu objectiu com aventurer i promotor de la idea era un altre, i per què també penso que si volem fer un futur millor per tothom, se’m fa complicat treballar-ho a partir d’una estructura on pot ser es prediquen molts valors, però llavors no s’apliquen de veritat.  Si parts importants de l’equip continuen treballant sota el concepte de la competitivitat de sempre a on tot s’hi val, i on dominen els factors clàssics i superficials del Màrketing, l’egoisme personal i el curt terminisme que tant mal han fet a la nostra societat, no em sentiria a gust treballant per un projecte que per mi té la responsabilitat de ser molt autèntic i seriós. 

Fa uns anys em vaig comprometre radicalment amb mi mateix que no faria més aventures només pel meu interès personal, sinó que, tot perseguint els meus reptes, les meves activitats havien d’estar sempre connectades a actituds reals de sostenibilitat mediambiental. Em nego a que el meu estil de vida i els meus projectes contribueixin a fer un món més INSOSTENIBLE. Per això, malgrat obtenir molt plaer corrent el Dakar, després de 8 participacions, vaig manifestar públicament que mai més hi tornaria amb un cotxe de combustió o contaminant. 

A la vida no s’ha de confondre els objectius amb el propòsit. De vegades un pot no aconseguir l’objectiu, però si aconseguir el propòsit.  Perd en el primer, però guanya molt més en el segon. En canvi, si fos al revés, seria una petita victòria a canvi d’una gran derrota.

Per això, encara que he fracassat amb el meu objectiu esportiu, em sento guanyador amb el meu propòsit, perquè vaig impulsar un repte que té continuació, i perquè estic orgullós que una gran empresa com ACCIONA sigui valenta i segueixi apostant per l’esport relacionat amb l’energia neta.  Considero que l’abast del projecte està per sobre, fins i tot, dels meus interessos particulars.

Team Acciona Dakar 100% Ecopowered: molta sort en aquest Dakar, i que el vostre triomf, arribeu on arribeu, serveixi de veritat per promoure un canvi d’actitud cap a un món més sostenible.