IN EXTREMIS, PERÒ TOT A PUNT PER CREUAR EL LLAC INARI

IVALO DIA 0

Amb dos dies d’endarreriment per la pèrdua de tot l’equipatge, al final demà podré iniciar la travessa del Llac Inari.  Pensava fer-la en 6 o 7 dies, però hauré d’anar una mica més a la idea i a veure si puc completar-la en 5.

No em queden dies de marge, i no podré fallar en la distància a recórrer cada dia, esperant que no m’enganxi massa mal temps i hagi d’estar algun dia bloquejat a la tenda.

Quan faig grans projectes, ja em guardo molt de temps de marge, però en aquestes aventures més curtes, un ho combina com pot amb totes les altres activitats, i no podia perdre ja més dies.

La incertesa sempre forma part inseparable de les activitats d’aventura, però un no s’imagina que aquesta atacarà en forma d’ineficiència en el transport de les maletes.  Tot el material d’expedició, que és molt voluminós i costós, anava facturat.  I en l’enllaç de Düseldorf a Helsinki, que va anar molt just de temps per culpa d’un endarreriment de la pròpia companyia AIR BERLIN, al canviar a FINNAIR, es va extraviar de tal manera, que no el sabien ni localitzar.  He estat dos dies sense cap noticia ni poder fer cap càlcul de res.  Fins avui mateix al matí no he tingut confirmació de que sabien on era, i de que estava venint cap a IVALO… tot el dia amb els dits creuats, i quan ja no em quedaven ungles per mossegar, finalment hi ha hagut bones noticies.

Sempre ens pensem que les crisis (petites o grans), tenen un final feliç, però quan ja portes moltes milles, saps que no sempre és així.  Al final no era un problema tant greu, però ja quasi em preocupava més el valor del material que haver o no d’avortar la travessa; doncs encara que la vida és molt curta, no ho és tant com per no poder cercar una altre oportunitat per creuar l’Inari.

Sigui com sigui, avui a preparar-ho tot a corre cuita, i dema inicio una marxa molt especial, en un entorn de gran valor ecològic, en un país que té molt clar que el patrimoni natural és un actiu clau que s’ha d’explotar amb gran responsabilitat perquè sigui rendible per avui i pel futur.

En aquests dos dies a Ivalo, entre cervesa i cervesa, he tingut la ocasió de parlar amb força gent d’aquí, i dona gust com veuen i viuen la seva relació amb la natura.  Pot ser pel fet de ser pocs habitants al país (5,3 milions, 17 per Km2, el tercer país menys poblat d’Europa), pot ser perquè els pobles i ciutats estan totalment connectats a la natura, o pot ser perquè al ser un país tan fred amb un hivern tant llarg, estan més acostumats a ser formiguetes que saben que els recursos d’avui els han de gestionar pel demà (i no com nosaltres que, pel nostre clima, som molt més com les cigales, que vivim al dia amb el què trobem i no ens preocupem massa del demà), es nota que tenen una cultura molt més arrelada de que tota activitat humana té un impacte en la natura, i tot el que fem ara té un efecte en el què passarà al medi del qual en vivim durant molts anys.  M’agrada fer una aventura molt intensa en un país amb una de les millors cultures de sostenibilitat que hi ha al nostre planeta.

Com part del projecte WORLD NATURE EXPLORING , totes aquestes sensacions de l’activitat d’aventura i de la relació amb els espais naturals visitats, espero poder compartir-les amb vosaltres cada dia durant la travessa i, en tot cas, una vegada finalitzada amb una mica més de profunditat.

Me’n vaig al llit, que demà toca estirar el trineu una bona estona, i no sé on acabaré dormint.  Gràcies per seguir-me!

By |2016-03-06T00:00:00+00:006 de març de 2016|General|12 Comments

12 Comments

  1. Albert Bosch 13 març, 2016 en 15:53

    Hola Paco,

    Impresionantes sí lo son… y comparto que esto realmente es vivir… pero todo requiere pagar un precio (vivir con incertidumbre, arriesgarse, organizarlo todo, conseguir ganarse la vida…)… y ese precio nadie lo quiere. Pero no hay lo uno sin lo otro!! Saludos!!

  2. Albert Bosch 13 març, 2016 en 15:51

    Hola Jaume,

    Que bé de retrobar-te per aquí… Moltes gràcies pel teu seguiment i suport… ens veiem aviat a la celebració dels 50 anys de la promoció, no??

  3. Albert Bosch 13 març, 2016 en 15:50

    Hola Mònica,

    Bien está lo que bien acaba diuen, no?
    Ha estat brutal… ja comentarem
    Petonàs!!

  4. Albert Bosch 13 març, 2016 en 15:49

    Hola Josep Mª,

    Gràcies pels ànims… al final tot ha anat bé.
    Em va saber greu no venir al sopar de les Pockets del Dakar, però estava de viatge
    Una abraçada

  5. Albert Bosch 13 març, 2016 en 15:05

    Hola Jordi…

    …Per això som cosins… perquè som igual de malparits. Hem de currar molt per fer un muntatge creïble per escapar-nos al carib de cháchara, jajaja…

  6. Joel 8 març, 2016 en 11:12

    Quina enveja! Aquestes converses… buff… deuen ser més valuoses que moltes enciclopèdies…

  7. jordi roquer 7 març, 2016 en 09:27

    Pero mira que arrives a ser malparit fent creure a tothom que estas fotent- te de fred en un lllac de por ahi …. treu el poster de darrera que es vegui la palmera amb els cocos i el mar de fons i amaga el gorrito que aviat et portaran la Kaipirinya jejejVinga cuida´t i vigila amb les foques .

  8. Josep Mª Cadena 7 març, 2016 en 01:21

    Desde les Pockets de VIc també et seguim i desitgem molta sort.
    Una abraçada.
    Josep Mª

  9. Jaume Roqué 6 març, 2016 en 22:44

    Endavant Albert !!!!
    Compta amb tot el nostre soport i segueix-nos demostrant any rera any, repte rera repte que els somnis i les il’lusions són tant relitzables com imparables són les ganes i la perseverància que nosaltres ens proposem.
    Una fortíssima abraçada !!!

  10. Carina Mellit 6 març, 2016 en 22:11

    Mucha suerte! Esperamos tus novedades ansiosamente. Crack!!

  11. Mònica Sans 6 març, 2016 en 20:59

    Ei Albert! Caram, quin pal això de les maletes… però mira, pensa que amb això ja has cobert el cupo de mala sort del viatge… 😉

    Ara ja només et resta: gaudir del paisatge, de l’aventura i de la travessa: que vagi moooolt bé!!! Una abraçada des de Barcelona!!!

  12. Paco Servet 6 març, 2016 en 20:02

    Impresionantes aventuras, eso sí que es vivir! Yo de mayor quiero ser como tú Albert!

Els comentaris estan desactivats.

Viure experiències intenses per aprendre cada dia

ACTUALITAT