Aquí va la primera etapa, en la qual m’he ficat de ple i de cop en l’ambient d’expedició polar … Quines ganes tenia! … I més després de la tensió acumulada per la incertesa sobre si podria o no fer la travessa per culpa dels problemes d’equipatge.

Un cop revisat tot el material i, després de tenir algun petit problema tècnic que m’ha fet endarrerir-me molt, m’he posat en marxa a les 10h30, molt tard … He arrencat des del mateix centre del poblet de IVALO, amb el meu company inseparable durant aquests dies: el trineu que arrossegaré amb totes les meves cosetes per ser autònom fins arribar a Seevetijarvi, a l’altre costat del llac.

Ha estat un gran gust començar al centre del poble de IVALO, ja que he anat remuntant el riu del mateix nom durant unes dues hores, i gaudint d’un paisatge molt bucòlic, amb el bosc i les cases de colors disperses al llarg del camí. De cop he arribat al llac, i el paisatge s’ha obert de forma majestuosa i, tot i que el dia ha estat molt ennuvolat, l’entorn m’ha regalat una visió de mega luxe, amb un munt d’illes esquitxades en un paisatge immens autènticament polar.

La temperatura ha estat força bona, entre els -10 i els -18ºC, i he avançat més distància del que tenia previst: 26Km en 6hores … suposo que per saber que hi havia una cabana en una illa, i tenir ganes de donar-me més canya per poder dormir-hi i fer-hi foc. L’etapa de demà me la prendré amb més calma, sortiré més aviat però aniré més tranquil, gaudint i observant aquest magnífic entorn.

Sóc aquí descansant, després de sopar una miqueta, sense haver vist ningú des que vaig sortir del riu … únicament m’acompanya la natura. Estic feliç! … Gràcies per seguir-me .