Aquí va la primera etapa, en la qual m’he ficat de ple i de cop en l’ambient d’expedició polar … Quines ganes tenia! … I més després de la tensió acumulada per la incertesa sobre si podria o no fer la travessa per culpa dels problemes d’equipatge.
Un cop revisat tot el material i, després de tenir algun petit problema tècnic que m’ha fet endarrerir-me molt, m’he posat en marxa a les 10h30, molt tard … He arrencat des del mateix centre del poblet de IVALO, amb el meu company inseparable durant aquests dies: el trineu que arrossegaré amb totes les meves cosetes per ser autònom fins arribar a Seevetijarvi, a l’altre costat del llac.
Ha estat un gran gust començar al centre del poble de IVALO, ja que he anat remuntant el riu del mateix nom durant unes dues hores, i gaudint d’un paisatge molt bucòlic, amb el bosc i les cases de colors disperses al llarg del camí. De cop he arribat al llac, i el paisatge s’ha obert de forma majestuosa i, tot i que el dia ha estat molt ennuvolat, l’entorn m’ha regalat una visió de mega luxe, amb un munt d’illes esquitxades en un paisatge immens autènticament polar.
La temperatura ha estat força bona, entre els -10 i els -18ºC, i he avançat més distància del que tenia previst: 26Km en 6hores … suposo que per saber que hi havia una cabana en una illa, i tenir ganes de donar-me més canya per poder dormir-hi i fer-hi foc. L’etapa de demà me la prendré amb més calma, sortiré més aviat però aniré més tranquil, gaudint i observant aquest magnífic entorn.
Sóc aquí descansant, després de sopar una miqueta, sense haver vist ningú des que vaig sortir del riu … únicament m’acompanya la natura. Estic feliç! … Gràcies per seguir-me .
Hola Joan,
Gràcies pel teu missatge… i no pateixis, que de descansar en sé un munt… dormo encara que sigui pal dret al costat d’un arbre!!
Hola Maria,
Aquí a dalt més que pessebre, fan el Pare Noël… però igual els podem convencer…jajaja… Gràcies!!
Hola Joaquim,
No pateixis, que vaig agafar la bufanda empalfada per guardar-me a tope del fred… Gràcies!
Hola Josep,
Gràcies pel missatge, i ja veus que al final tot ha anat bé
Salutacions!!
Hola Joan Carles,
És moooolt idílic… realment son brutals aquestes cabanes… molt acollidores, amb estufa de llenya i llenya preparada… és brutal el sistema que tenen de xarxa publica de cabanes els finlandesos!! LLàstima que després fot una mandra sortir-ne per fotre’s al mig del fred a currar!! Una abraçada
Hola Super Teresa,
Molta il·lusió de que em segueixis… suposo que tu també vas fent els teus ‘pinitos’, ¿no?
Una abraçada i fins aviat
Hola Ana,
Gracias por seguirme y por tu potente mensaje…
Mis retos no son tan valiosos como los que tu planteas, pero a todos nos toca conseguir la mejor versión de nosotros mismos en las circunstancias que nos van viniendo. Lo peor de todo es la gente que simplemente se resigna a sus circunstancias… y si son buenas ni las aprovecha, y si son malas no lucha.
Felicidades por tu lucha en tus metas, y nos vamos siguiendo…
Hola Pere,
Soc conscient de que fa una mica d’enveja poder fer aquestes activitats… però és que només es veu la part xula, eh!! La incertesa vital que comporta poder-se guanyar la vida de manera combinada amb això, la organizació, la comunicació, etc… és el preu que ningú veu i que ja no fa tanta enveja a la gent… Tot té un preu, i hem de tenir clar si el volem pagar o no, i si el què aconseguim compensa el preu pagat… Gràcies pel missatge!!!
Gracias por tus mensajes CARINA,
Me habría gustado compartir el tema redes, pero uno llega dónde llega, caramba… y lo hemos tenido que hacer en casita!!!
Un abrazo!!!
Hola Albert
La veritat és que sento enveja sana; jo aquí a la meva taula de treball, amb molt bon ambient però sense l’entorn, la tranquilitat i la pau que tu transmets amb els teus comentaris; tu, el trineu i la natura! Quins companys de viatge! No se si acabaràs la travessa o no, si sé que segur que l’experiència val molt la pena, i que l’èxit ja està aconseguit.
Una abraçada molt forta i molts ànims.
Albert, t’envio tota l’energia positiva possible des de Terrassa… tot i que a mi em sembla que al qui li sobra ara mateix és a tu, i que el sentit hauria de ser invers… a gaudir!
Crack! Disfruta como un niño y cuéntanos TODO!
Cómo aprendemos contigo 🙂
Felicitats Albert, un cop més (malgrat els problemes) inicies un projecte planificat amb il·lusió i cura. Espero i desitjo que el finalitzis i que el gaudeixis. Una abraçada.
Ostres, Albert aixo de trobar una cabana en mig de un llac gelat, sona molt idílic. Disfruta-ho, i gràcies per compartir aquestes vivencies al teu bloc.
Ostres Albert, feia molt de temps que no et seguia. I com sempre, m’has tornat a sorprendre.
De ben segur que em tindràs enganxada a les teves narracions de les etapes.
Disfruta molt de tot aquest espectacle!!!
Molta força.
Petonets
Leo tus logros de hoy y muero de envidia sabiendo que estas solo entre ese paisaje bucólico y gratificante a pesar de estar muy cansado por la travesía. A diferencia de tí, yo mañana comienzo también otra travesía , pero no tan bucólica como la tuya, de nuevo he de ingresar en el hospital para unos reajustes en mi prótesis de pierna.
Cada uno tenemos nuestras metas!!!
Yo poder hacer una vida normal, caminar, nadar y dejar que el tiempo, mi hijo y mi corazon crezcan día a día.
Gracias por compartir tus vivencias!!!
Fantàstic Albert, una bona jornada amb la recompensa de poder descansar be, molts ànims per demà!! Salut, sort i aventura.
Albert, molta sort, a veure si ens serveixes d’inspiració per a un proper pessebre. Maria
Molts ànims i sobretot guarda´t del fred!!!
Disfrute-ho a tope Albert, sé la felicitat que eixos et dona i no hi ha res millor a la curta vida terrenal. Una abraçada, JMG
Quina meravella Albert i quina pau ha de sentir un aquí el mig del no res, paisatge artic total i quin greu no haver pogut entrar en aquesta aventura. Que en gaudeixis molt, ànims i ho anirem seguin!