TRAVESSA LLAC INARI: ETAPA 4

He despertat amb un sol radiant i uns -11°C, i així s’ha mantingut tota la jornada, amb un temps i una vista excel·lent (sense comptar el fred, és clar).

Avui he constatat que creuar el Inari en 5 dies és factible, però també bastant dur … Les condicions del sòl són bastant bones per esquiar, però malgrat això, m’he cascat entre 6 i 7 hores efectives de marxa per etapa. Relaxat a nivell esportiu, no és … però amb tantes hores a un ritme constant, fluint per sobre la neu, un arriba a entrar gairebé en trànsit. Durant una estona he matat el temps revisant alguns llocs especials, que havia vist en situacions igual d’especials, gràcies a la meva vida d’aventures. I avui l’espectacle era tan únic, que creia que aviat podria dir allò que diu el replicant de "Blade runner": "Els meus ulls han vist coses que mai creuríeu" … Se m’ha quedat un somriure fixa a la cara fins el final de l’etapa … de fet, encara em dura, i el comparteixo amb vosaltres.

He començat el dia en una part molt ampla del llac, que al final anava entrant entre dos boscos immensos, per acabar en una cabanya a la riba que marca el final real del perímetre del llac, encara que per arribar al primer poble, encara em falta una etapa.

En total, avui 26Km, que els celebraré sol a la cabana, a la calor d’una llar de foc, menjant uns taquets de pernil ibèric (que abans descongelaré), com a aperitiu del liofilitzat que em toqui com a menjar principal.

Si no hi ha una tempesta molt forta o passa alguna cosa especial, demà completaré la travessa del llac Inari, arribant a Sevettijärvi.

 

By |2016-03-10T00:00:00+00:0010 de març de 2016|General|10 Comments

10 Comments

  1. Albert Bosch 13 març, 2016 en 15:23

    Gràcies Francesc.

    No ho faig pas per anar acumulant “Muescas”, però fa tant de temps que em dura aquesta passió per fer aventures, que ja n’he anat acumulant unes quantes… al final a mi m’ha fet bo la quantitat més que la qualitat, jajajaa….

  2. Albert Bosch 13 març, 2016 en 15:21

    Hola Josi,

    No ben bé tot el què em proposo ho aconsegueixo, però sempre intento lluitar-ho al màxim… Gràcies per les teves paraules Josi. Una abraçada i fins aviat!

  3. Albert Bosch 13 març, 2016 en 15:20

    Gràcies Manel… Projecte completat, aprofitat i gautit a tope!!!

  4. Albert Bosch 13 març, 2016 en 15:19

    Hola Quim,

    Per suposat que li vaig deixar provar el pernil… per això el porto sempre… per alimentar el meu estomac i el meu esperit, i per subornar a la gent que em vaig trobant, que aquesta arma no falla mai… els hi dones una mica de pernil del bo, i tens a la penya a la teva disposició.

    Gràcies pels missatges i seguiment, xaval… Aviat farem cròniques junts des d’Islàndia!!

  5. Joel 11 març, 2016 en 12:03

    Parles de paisatges, d’emocions, de records… i a tots se’ns queda la boca oberta quan parles de pernil! ja,ja…

  6. Josi 11 març, 2016 en 01:56

    Aconsegueixes tot el que et proposes i ademés amb un somriure!!!!!
    Ets un referent de vida i actitut!!!!

  7. Manel Avila Barris 11 març, 2016 en 01:16

    Va vinga Baaaa! Que ja ho tens això…aprofita i disfruta!

  8. Quim Viñas 10 març, 2016 en 23:19

    ¿ El pescador lapón tuvo oportunidad de probar el jamón?

  9. Josep Lluís Garcia 10 març, 2016 en 19:41

    Jamón ibérico. Cuidao el colesterol que cuando se combina con una vida sedentaria, es peligroso. 😛

  10. Francesc Comellas 10 març, 2016 en 19:35

    Va que això ja jo tenim al sac, una “muesca” més al revòlver, que ho acabis de disfrutar, salut!!

Els comentaris estan desactivats.

Viure experiències intenses per aprendre cada dia

ACTUALITAT