Ja he arribat a Seevetijarvi, el primer poble que es pot trobar entre IVALO i aquí. No sé si sóc objectiu, o és perquè ha estat l’última etapa, però crec que ha estat la més bonica. Sempre alternant llac i bosc, visualitzant rens i, al final, alguns pastors Sami; i creuant rius que de vegades deixen veure l’aigua sota un gel totalment transparent. Haig de reconèixer que tant en alguns rius al mig del bosc, com en alguns trossos de llac, hi havia moments en què feia por haver de creuar-los. Sempre hi ha moments en que la cosa fa una mica de "Yuyu", però quan un va sol, és "Yuyu" al quadrat, ja que qualsevol petit incident, sense l’ajuda d’un company, es pot convertir en una cosa molt greu.
Però aquí estic, passant aquestes notes des de l’únic bar del poble, un lloc realment pintoresc, amb una plat d’estofat de ren davant meu, i una cervesa a la qual he batejat com "la breu" perquè aviat la donaré per acabada i demanaré una altra.
La travessa ha acabat, i demà al matí agafaré un bus per tornar al meu punt de sortida. En una visió esportiva, això suposaria un repte aconseguit i la felicitat d’arribar a l’objectiu; però en una visió més aventurera i exploradora del tema, vol dir que deixaré enrere un entorn tan pur i una connexió tan autèntica amb la natura, que no fa que estigui especialment feliç d’haver arribat al final. Encara que sigui un tòpic, cada vegada tinc més clar que les fites no són importants en si mateixes, sinó que només valen en el sentit que ens serveixen per posar-nos en acció i així gaudir del trajecte. I si el trajecte està enllaçat amb explorar al màxim tot el que la natura ens mostra i ens ofereix, per poder-ho compartir a més amb vosaltres, i entre tots conèixer-la millor, ser més conscient del seu valor, i comprometre’ns a preservar-la; després aquesta fita, i aquesta cervesa que m’estic (ja gairebé estava) prenent, tenen tot el sentit del món.
Gràcies Lapònia; però sobretot, gràcies Natura. Et dec molt, i tinc clar que t’ho vull anar retornant amb la meva actitud i la vinculació de les meves activitats a què et serveixi com a ambaixador o apòstol.
Hola Fernando,
Gracias por tu mensaje… No parece que lo haga fácil… es que es muy fácil… si te curras el presupuesto, la compleja organización, el buscar los días necesarios, el estar absolutamente solo en la naturaleza más remota, el hacer un esfuerzo físico brutal, y el gestionar unos riesgos considerables. Es fácil si lo gestionas todo, pero no te puedes olvidar nada ¡Ehhhhhh! ;-))
Hola Joaquim i Marta,
Moltes gràcies pel vostre missatge… Encara que no ho sembli, això costa molt de fer… però ja no vull dir tant el fer la part de l’expedició, sinó la part d’organitzar-ho, tenir el pressupost, muntar la logística, tenir el temps, etc, etc, etc… Però com que d’esperit i ganes no en falten, puc anar-ne fent de tant en tant…!!!
Albert! Muchas felicidades. Eres tan crack que al final parece que haces cosas fáciles!!!
A disfrutar de la Semana Santa y a por la próxima.
Enhorabuena por el nuevo logro!!
Un abrazo.
moltes felicitats per haber.ho aconsrguit ( com no podia ser de una altre manera ) i molt contenta que aigis arribat sa i estalvi. una abraçada . marta
Enhorabona per la teva fita que has aconseguit. Que et senti be l´estofat de ren (pobret) a veure si papa Noel el troba a faltar. Bon retorn i escalfarte una mica al sol de Catalunya.
Hola José Luis,
Gracias por tus comentarios… ahora entiendes porque soy tan malo en el tenis… dedico demasiado tiempo a la aventura y luego me pasáis todos por la trituradora!!
Un abrazo!
Buenos días desde Barcelona , una experiencia BRUTAL !! Disfruta de la naturaleza x nosotros y te apoyamos TODOS desde aquí a seguir disfrutando de otra experiencia ÚNICA para tu currículum . La siguiente cerveza con la peña contándonos esos pequeños pero grandes detalles de tu aventura . FUERTE ABRAZO DE NUESTRA PARTE !!!!! ANIMOOOOOO y. DISFRUTAAAAA !!!!!!
Hola Chema,
Gracias y aunque estaba muy bueno el reno… me sabía mal zamparme un trozo, con lo bonitos que los veía ahí trotando en libertad en medio de la nieve… En fin, con equilibrio, bien hay que comer, ¿no?
Saludos
Hola Josep Mª.
Moltes gràcies pels teus missatges i seguiment.
Em fa molta il·lusió que seguim en contacte
Espero que estiguis molt bé
Una abraçada
Hola Felip,
La tinc de fer grossa perquè estiguem en contacte, eh!!
Gràcies per teu missatge i a veure si ens veiem aviat
Hola Ramon,
Gràcies pel teu missatge… a la tornada et contacto i quedem a dinar
ABRAÇADA
Gracias Pablo
A veces si que preferiría demorar la vuelta. Pero también es importante saber ser feliz en el día a día. Y aparte, creo que también se pueden apreciar tanto aquellos lugares tan especiales, por contraste con nuestra realidad de aquí. Al final, creo que la felicidad no está en disfrutar lo extraordinario, sino en saberlo hacer en el día a día, para luego celebrarlo en los momentos especiales.
Un abrazo
Hola Joel,
Gràcies pels teus missatges… i sí que tens raó al dir que de vegades la gent em dona energia, però quan un està en un lloc d’aquests, en podria donar més ell a la gent que al revés… Bona apreciació, jajaja…
Fins aviat!
Hola Pepe Luis,
Com sempre, els teus comentaris afilats i ben catxondos… tot i que he de dir que per mi, cada vegada més, això d’aconseguir reptes no és tant important com que el repte realment m’aporti valor… i en aquest sentit aquest ha estat molt interessant… llàstima que curtet!!
Una abraçada….
El trist final del repte aconseguit. L’inici dolç del següent projecte.
Abraçades amic!
Moltes felicitats!!
Què ha passat amb les aurores, Albert?
Muchas felicidades. No era fácil pero lo has vuelto a hacer. Gracias por los post y las fotos. Gracias a ellos hemos podido seguirte y contar tu progresión. Buen viaje de vuelta…porque volver, tendrás que volver. Aunque no quieras.
FELICITATS ALBERT !!!!, una fita més aconseguida, JMG
Felicitats Albert per aconseguir un nou repte. Segur que el panorama era bastant mes variat i maco que al Pol sud. Bon viatge de tornada. Forta abraçada
Muy bien Albert otra etapa más y me gustó lo del estofado de reno que eso ayuda a adaptarse al entorno.
Bona tarda, Albert. Moltes gràcies per fer-nos partícips de les teves gestes. Y ara fes el favor de tornar a casa que la família t’espera i hem de quedar un dia per dinar, que t’haig de parlar de vàries coses. Records. Ramon.