Propera aventura: travessa corrent de la península del Mt.Athos, un dels llocs més especials, desconeguts i autèntics d’Europa. Un territori on només hi viuen monjos, que no hi poden entrar dones i que fa 1.000 anys que està gairebé igual.

Fa temps que dic (i practico) que córrer és molt més que fer curses organitzades, plenes de gent, on no hi ha incerteses més enllà de les pròpies capacitats. Les curses estan molt bé, i apropen l’esport a molta gent d’una manera molt fàcil i divertida, però hi ha moltes altres dimensions. I una de les que més m’agraden és la que entenc com "Adventure Running", on el fet de córrer és el mitjà i no el fi; i et permet fer travesses lleugeres, cobrint una distància molt més gran que caminant, descobrint indrets molt especials, lluny de la pressió i la massificació dels grans esdeveniments esportius. He fet un munt de travesses d’aquest tipus de 2 fins a 10 dies, i ho aconsello a tothom. Pot ser al nostre entorn social no li molarà tant com participar en algun repte organitzat i famós, però us asseguro que a nivell personal l’impacte i l’experiència serà d’una qualitat immillorable pels apassionats del running i dels reptes a la natura.

I concretament aquest dissabte em disposo a iniciar-ne una d’aquelles que donen tot el sentit a aquesta modalitat tant apassionant:

Durant 4 dies recorrerem tot el territori del Mt.Athos, tot ell patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, a on no hi ha cap poble, cap restaurant, ni televisió, ni cobertura de mòbil ni res del que identifica la nostra societat. Es tracta d’una petita península del nord de Grècia (té 335Km2, aproximadament la meitat que la illa de Menorca), no accessible per carretera, que és considerat el "Jardí de Deu" pels ortodoxes, i on només hi ha 20 monestirs habitats per uns 1.400 monjos.

És l’únic territori de la Unió Europea que té un tractament especial i un estatut autònom on no hi funcionen ni les mateixes regles ni els mateixos drets. Allà no hi pot entrar qui vulgui lliurement. Es necessita una acceptació/invitació de la comunitat de monjos, i màxim hi poden entrar 100 peregrins ortodoxes i 10 no ortodoxes al dia; i màxim hi poden estar tres nits. Els no ortodoxes han de fer una sol·licitud i esperar a ser acceptats i convidats per una data concreta. Llavors, en cas de poder-hi entrar, no s’ha de pagar res, i un es pot allotjar als monestirs on de forma totalment gratuïta se’ls subministrarà llit i dos àpats al dia.

Una característica important, que no és que m’agradi, però és tal com funciona el tema, és que no hi poden entrar dones. Des de l’inici de la comunitat, es va considerar que evitar la presència femenina era la millor mesura per assegurar el compliment del vot de castedat dels monjos. Flipant… un lloc a Europa on fa mil anys que no hi entren les dones. Només hi ha 3 casos documentats de dones a Athos: un grupet de refugiats durant la guerra civil grega, una model que es va disfressar de mariner per colar-s’hi, i una milionària excèntrica que hi va anar amb el seu iot. Per això es va legislar (i acceptar pel parlament grec), que s’imposés una pena de fins a 12 mesos de presó per infringir aquesta norma. Fins i tot està prohibit que hi hagin dones al mar, a menys de 500 metres de la costa. Però la cosa no s’atura aquí; doncs tampoc hi poden haver femelles de cap altres espècie animal, per evitar temptacions per aquells senyors amb les escenes d’aparellament. Una altre curiositat menor, però significativa per nosaltres, és que fins fa 11 anys no podien entrar catalans a la península. Érem persones "non grates" a la zona perquè al segle XIV uns mercenaris catalans la van saquejar com a venjança per l’assassinat del cabdill almogàver Roger de Flor per part del ducat d’Atenes. L’any 2005 el govern català va fer un acte de desgreuge i la prohibició va ser anul·lada. Espero que no ens guardin rancor encara!

Sigui com sigui, és un lloc especial i que manté una autenticitat molt interessant de conèixer. No deixa de ser un mèrit que aquests monjos hagin estat capaços de negociar i fer respectar el seu estatus com a "República monàstica autònoma" de facto, amb l’imperi bizantí, otomà, els zars russos, els prínceps serbis, els nazis, l’estat grec, la Unió Europea i, fins i tot, el tractat de l’espai Schengen.

Durant la travessa no tindrem connexió de cap tipus, però a posteriori prometo fer una crònica molt xula de tot plegat.

Ja veieu quines coses es poden fer a partir del córrer. No sé si la muntanya de Athos és o no sagrada, però us ben asseguro que la passió per fer aventures i conèixer llocs especials del nostre planeta, és cada vegada més sagrada per mi.