JO DE PILOT I L’AGUSTÍ PAYÀ DE COPILOT VAREM SER ELS PRIMERS DE LA HISTÒRIA EN PARTICIPAR AL DAKAR AMB UN COTXE ELÈCTRIC. VAM CREAR I DESENVOLUPAR UN PROJECTE QUE ARA, GRÀCIES A ACCIONA, JA VA PER LA SEVA TERCERA EDICIÓ AMB CLARES OPORTUNITATS D’ACABAR LA CURSA.

A punt de començar una nova edició del Dakar, aprofito per repassar una de les fites i, a la vegada, un dels fracassos dels que em sento més orgullós.

Ara farà dos anys, que em vaig convertir en el primer pilot de la història en participar a la prova de motor més dura del món del motor amb un vehicle 100% elèctric (sense portar al cotxe ni un sol litre de combustible).

Pujar al podi de sortida del Dakar amb el meu copilot Agustí Payà, va ser un dels moments més especials de la meva trajectòria. No vàrem aconseguir acabar, i esportivament no vàrem assolir l’èxit; però tenia i tinc clar que per innovar s’ha d’estar disposat a arriscar; i per innovar amb un propòsit d’impacte positiu pel món, s’ha d’estar disposat a equivocar-se, a ser criticat, i a posar en joc tot el que calgui perquè les coses avancin.

La meva evolució com a pilot i aventurer compromès amb el medi ambient i la sostenibilitat em va portar a que, després de córrer 8 Dakars, renunciés a participar-hi mai més amb un cotxe de combustió. Fins que, l’any 2012, vaig coincidir amb l’Agustí Payà, un apassionat del vehicle elèctric, i junts ens vàrem proposar el repte de córrer el Dakar amb un cotxe 100% Zero Emissions. Ni ell ni jo vàrem iniciar aquell projecte únicament per un objectiu personal, pel nostre ego o per passar-nos-ho bé. Més enllà dels nostres objectius esportius, hi havia un propòsit, que no era sinó el d’aprofitar la nostra aventura i la plataforma d’una prova tant important, per divulgar la mobilitat sostenible i les energies netes com a possibilitat i necessitat clau pel nostre futur.

Vàrem iniciar la fase de venda del projecte, oferint-lo a diferents empreses, però l’elevat cost del projecte i els compromisos de sostenibilitat que requeria, no feien gens fàcil la cerca de patrocinadors. Finalment vàrem poder avançar amb ACCIONA, una companyia que tenia aquests valors com a part fonamental del seu objectiu o discurs corporatiu. Ens va costar un any i mig de reunions i negociacions, fins que a l’Abril de 2014, signàvem un acord que ens portaria a  participar al Dakar 2015. Ens varen posar dues condicions especials: que ells volien ser els propietaris de l’equip, sense compartir el patrocini amb ningú més; i que ells volien portar la comunicació. Evidentment, nosaltres vàrem accedir-hi, doncs la nostra prioritat era poder fer realitat el projecte, i això passava inevitablement, per tenir el finançament.

A partir d’allà vam viure una etapa molt estressant. En menys de set mesos havíem de construir un cotxe totalment experimental, muntar una logística excepcional, negociar un reglament especial amb la organització, desenvolupar tots els conceptes de comunicació, i complir amb uns terminis de temps a prova d’infarts. I tot això creant un equip des de zero, amb membres de múltiples disciplines i amb valors i compromisos molt diferents respecte al propòsit central del projecte (les energies netes i la sostenibilitat).

Però finalment, a les 19h20 de la tarda del dia 4 de gener de 2015, el gran somni es va fer realitat.  La llavor estava plantada. Un cotxe totalment elèctric, que no generava emissions, pujava a la rampa de sortida de la cursa de motor més difícil del món. Tothom sabia que les possibilitats eren mínimes; però molts crèiem que el repte valia la pena i que era el principi d’un projecte que nosaltres mateixos o algú altre en el futur, hauria de completar.

Cada Kilòmetre recorregut era un nou record del món. La primera etapa la vàrem superar sense problemes. La segona etapa es va poder completar amb moltíssimes dificultats, però cal recordar que 52 cotxes es van quedar encallats en una trampa letal que va provocar l’abandonament d’una tercera part dels vehicles. No havia passat mai a la història del Dakar que abandonessin tants cotxes tot just a l’inici. Ningú sap encara perquè es va produir aquell desastre, o aquella errada de la organització; però si sabem que el Director de cursa va presentar la seva dimissió uns mesos després. Sigui com sigui, el cotxe elèctric va poder estar a la sortida de la 3ª etapa, i 52 cotxes de motor de combustió, dels de sempre, dels coneguts, dels contaminants, dels totalment experimentats, no podien dir el mateix. Desgraciadament el cotxe es va aturar al Km. 25. No era problema del motor elèctric ni de l’autonomia, sinó una errada amb la centraleta que, sense saber encara perquè, es va espatllar.

Molta gent va criticar el projecte. Molts cínics o escèptics amb el cotxe elèctric, la mobilitat sostenible o les noves energies netes, se’n varen alegrar molt. Molts se’n reien de tot plegat i estaven feliços podent continuar gaudint, competint, o donant espectacle a través d’una activitat absolutament lligada a la cultura del petroli, el pitjor càncer actual de la nostra societat. Però nosaltres sabíem que malgrat el fracàs esportiu, havíem assolit una gran victòria. Allò era un projecte d’innovació, d’aportació de valor, i de compromís autèntic. El món no evoluciona a partir dels conformistes i continuistes, sinó a partir dels que volen qüestionar la realitat existent (especialment quan no és positiva), i tenen el coratge de provar coses noves que, de mica en mica, o de cop, poden ajudar a millorar el món.

Aquell somni que vàrem tenir l’Agustí i jo el 2012, va plantar una llavor el 2015 que està donant els seus fruits, doncs encara continua viu amb l’equip Acciona Dakar està a punt de començar la seva tercera participació consecutiva a la cursa.  Nosaltres hi vàrem treballar amb persistència i passió durant més de dos anys, i només vàrem estar a sobre del cotxe durant dues etapes, però allò va servir perquè altres continuessin el repte. Malauradament no vaig coincidir amb els plantejaments que pretenia el patrocinador, i em vaig haver d’apartar del projecte que havia creat juntament amb l’Agustí; però afortunadament Acciona hi va continuar apostant i posant els recursos necessaris.  L’any passat ja es va aconseguir fer més etapes; i aquest any tot sembla estar encarat perquè es compleixi la dita aquella que apunta que “a la tercera va la vençuda”, per assolir l’objectiu de que un vehicle sense combustible acabi el Dakar.

Només desitjo que aquest cotxe acabi i demostri que els vehicles elèctrics poden estar a l’alçada de qualsevol repte. I també desitjo que si s’assoleix la fita, més enllà dels objectius de marketing del patrocinador o de les ambicions esportives de les persones involucrades, tot plegat suposi una oportunitat molt potent per impulsar i divulgar un compromís amb el medi ambient, de forma que les noves tecnologies i les energies netes serveixin per desenvolupar comunitats més sostenibles i eficients, millorant les nostres vides i les de les següents generacions.

A partir del dia 2 de gener comença el Dakar 2017. Els mitjans de comunicació només parlaran de velocitat i de competició, però el meu favorit i el favorit de tots els que estimem el planeta i la sostenibilitat, ha de ser el Cotxe Elèctric Acciona.