SEGONA ETAPA TRAVESSA GOLF DE BOTNIA (MAR BÀLTIC)

Avui hem avançat gairebé en línia recta tot el dia… al final 32 Km que han estat durs, degut al fort fred que feia i també al vent que a estones ha bufat de valent i ens venia pràcticament de cara sense deixar-nos agafar un bon ritme. També he tingut un gran ensurt quan aquest matí se m’han congelat els dits del peu, per sort al final de la jornada sembla que tot bé.

Aquesta nit no dormim en tenda, doncs hem anat a parar a una illeta on hi ha una cabana que fan servir pescadors a l’estiu, i hem dormit allà. Durant la majoria de l’etapa no hem vist la costa, i és una sensació indescriptible estar lliscant amb els esquís i el trineu, en total silenci, sense veure res de la civilització.  Hi ha qui no li troba la gràcia a això de les travesses polars, però els hi asseguro que si en fessin alguna de tant en tant, no es gastarien tanta pasta fent sessions de yoga, mindfulness o coaching.  Aquí es fa un màster de connexió amb un mateix, que dura molt de temps si s’aprofita bé.

MIRANT QUE EL GEL NO ES TRENQUI

Una travessa com la que estem fent, no hagués suposat cap complicació per l’estat del gel fa només uns 10/15 anys; però avui en dia la capa de gel és molt més prima, delicada i variant. Per sort, les tecnologies han avançat molt, i permeten estudiar i comunicar el gruix i estat del gel de manera constant. Hi ha algunes webs que, al igual que a les nostres muntanyes informen sobre la meteo, o el vent o la previsió d’allaus o estat de la neu, aquí informen sobre el gel al mar. Nosaltres anem mirant o rebent informació d’aquests serveis, i en funció d’això anem dissenyant cada una de les etapes.

Per on hem passat avui hem estat molt tranquils, doncs els guixos mitjans sempre estaven per sobre dels 30 cm, i això és molt segur. Però demà haurem d’esquivar alguna zona on es preveuen gruixos de gel al voltant dels 5-10 cm., i això ja suposaria entrar en zona de risc al passar-hi per sobre 3 persones amb els seus equipaments.

De fet, ara estem al pic de l’hivern i de la màxima superfície gelada del mar, però aquest hivern ha estat molt càlid a l’Àrtic, batent tots els records (que es van superant any rere any), de superfície no gelada. A principis de gener el mar no estava suficientment gelat per fer, per exemple, una travessa com aquesta, i no va estar fins a finals de gener quan va entrar el fred de veritat.

En tota la superfície de mar del Cercle Polar Àrtic, ara hi ha la meitat de gel que als anys 70. Durant desembre i gener, hi van haver períodes en que les temperatures estaven entre 15 i 20 graus per sobre la mitjana habitual de la zona.

Una de les expedicions polars per excellència, com és la travessa integral del Pol Nord, que jo vaig intentar fer fa 4 anys, ja gairebé no es pot fer. Fa dos dècades es feia des de Rússia, però ja fa uns 8-10 anys van deixar de programar-la per allà, perquè no hi havia suficient massa congelada. I ara només es pot plantejar des de Canadà, però totes les expedicions que ho han provat darrerament, no arriben perquè no van prou ràpid com perquè el mar no s’obri abans d’arribar al Pol Nord.

Però alguns estan contents amb això… per exemple, aquest fet ha permès obrir vies marítimes per zones on era impossible de plantejar-s’ho anys enrere, i els importa un rave que el món es cremi mentre ells puguin fer els seus negocis més competitius… seria la versió àrtica de la nostra dita "pan para hoy, y hambre para mañana".

En canvi, algunes poblacions de l’àrtic estan començant a patir els efectes d’una erosió accelerada de les seves costes, al patir els efectes de les fortes onades del mar d’hivern que ja no està congelat. I això per no parlar de l’efecte global que està afectant a la pujada del nivell del mar.

Les Nacions Unides calcula que el 2016 hi van haver 30 milions de refugiats climàtics, que varen haver d’abandonar els seus territoris d’origen per causes mediambientals relacionades amb el canvi climàtic (tempestes, sequeres extremes, pujades del nivell del mar, etc). Les seves previsions per l’any 2.050 és que la xifra augmenti fins els 250 milions.

No fa falta veure els problemes del Canvi Climàtic estant dormint en una tenda a sobre el mar gelat al Cercla Polar Àrtic… hauríem de ser cecs o rucs per no veure-ho.  De cecs i de rucs no en som. Avui en dia la ignorància és una decisió activa, doncs tenim informació de sobres per poder prendre consciència i actuar en el nostre dia a dia en la mesura de les nostres possibilitats.

Davant el futur del planeta (i de la humanitat), ens toca escollir entre dos actituds:

1. Cinisme
2. Compromís

Jo després de voltar per molts llocs brutals del món, i també molt amenaçats per l’acció humana… i després del munt d’hores de travessa que estic fent aquests dies, ja podeu endevinar quina opció he escollit… i tu?