TERCERA ETAPA TRAVESSA GOLF DE BOTNIA (MAR BÀLTIC)

Avui una gran pallissa, hem sortit a les 8h del matí amb la primera llum i a les 18h15 se’ns ha fet fosc però hem continuat amb els frontals fins les 20h30… en total 42Km! Mai els havia fet en una etapa en zones polars, és moltíssim, ens ha portat 12h30 … només amb parades de 5 minuts cada hora o hora i mitja (total 40 minuts de parades i pràcticament 12h non stop). Al no haver pogut avançar les distàncies que havíem previst en les etapes anteriors, i per recuperar una mica, avui ens hem pegat una bona matxacada, estem destrossats… ens fa mal tot el cos, i tenim encarcarades fins i tot les celles…

Ens hem assabentat que malauradament no podrem arribar a la costa sueca, doncs hi ha una via d’aigua important provocada per un trencagels que no s’ha pogut tancar i consolidar. Creuar per allà seria excessivament arriscat, i només podríem assumir-ho si portéssim vestits estancs per si caiem a l’aigua. Demà continuarem avançant cap a l’oest, i ja després començarem a virar cap el nord per tornar cap a la costa, segurament pel petit fiord de Kemi, a Finlàndia.

Amb el Pako Crestas i el Pepe Ivars estem fent molt bon equip. Costa molt de trobar companys adequats per aquests activitats polars, doncs nosaltres venim d’un país de molta tradició de muntanya, però de poca experiència polar (per raons obvies); i tot i ser la primera cosa que fem junts, estem molt ben avinguts en l’equilibri físic i mental, i a més, ens fotem un fart de riure. L’únic problema d’això és que en les llargues converses que tenim a la tenda al vespre, inevitablement ja anem barrinant quina altre expedició polar podem organitzar junts. Ai, ai, ai… que només falta que ens en empesquem alguna altre, que jo soc un home molt fàcil de convèncer per aquestes coses!

I EL QUE NO VEIEM D’AQUÍ A SOTA?

A part dels efectes del canvi climàtic en el desgel àrtic, i les seves conseqüències en tot allò que veiem (augment del nivell del mar, perill per la fauna de les zones àrtiques i problemes pels humans i animals de tot el món), hi ha un problema gravíssim que també ens afecta, i que no es veu directament: el plàncton.

Les bactèries són el principal component de la biomassa marina, i l’afectació del desgel les afecta directament, alterant tot l’equilibri d’aquesta biomassa, que a la vegada forma part de tota la cadena tròfica del mar.

La pèrdua de gel dels mars de l’àrtic, està reduint dràsticament el fitoplàncton o plàncton vegetal, que és el primer element de la cadena alimentària dels oceans. El fitoplàncton està format per organismes microscòpics que viuen suspesos a l’aigua i que és la base de l’alimentació tant del zooplàncton com dels mamífers de gran mida (cetacis), nombroses aus marines, i la majoria dels peixos. És com la matèria prima bàsica de l’ecosistema marí, i la seva disminució afecta a tota la cadena tròfica, per derivació, també als éssers humans.

L’augment de la temperatura de l’aigua es correlaciona amb un menor creixement del fitoplàncton. Les algues microscòpiques necessiten llum i aliment per créixer, efectivament, però quan més calenta és l’aigua, més es redueix la quantitat d’aliments que aconsegueixen arribar a la superfície.

I a part de l’afectació en la indústria pesquera, la disminució dràstica del fitoplàncton, té greus conseqüències en la reducció del diòxid de carboni (és el responsable de la producció del 50% de l’oxigen que respirem).  Si això continua així, el mar funcionarà tot ell d’una manera diferent, i això vol dir que tot el planeta funcionarà d’una manera diferent. Aquí tenim un factor clau per l’ecosistema del planeta, que és gairebé invisible, però que té molt a veure amb com viurem els humans i com serà la biodiversitat en el futur.