UNA FITA HISTÒRICA EN UNA PROVA HISTÒRICA: LA PRIMERA VEGADA QUE HI PARTICIPA (I ACABA) UNA MOTO DE TRIAL ELÈCTRICA

L’edició de 2017 ha estat la 46ena dels mítics 3DTS, però ha estat la primera en que hi va participar una moto elèctrica no infantil, que ha demostrat que amb una moto sense emissions ja es pot completar el llarg recorregut i les exigents zones d’aquest trial.

Ja sabíem que les prestacions de la ELECTRIC MOTION Sport estan a l’alçada de les motos normals de combustió, era un fet que ja coneixíem, i això es va demostrar durant les 30 zones diàries en que l’Albert Bosch, malgrat tenir un nivell mitjà d’aficionat, va poder superar-les gaudint d’un trial divertit, eficient i molt similar al de les altres màquines. El gran dubte estava en si la moto elèctrica tindria suficient autonomia per poder completar el recorregut tant exigent de 40 Kilòmetres, doncs no hi havia precedents de participacions similars en trials de tant llarga durada.

L’Albert va fer tota la prova amb l’Alain Goffin com a motxiller de luxe. Ell és el distribuïdor de la marca a Espanya, coneix perfectament la moto, i portava sempre una bateria de recanvi a sobre.  Lògicament, i per ser coherents amb el repte, l’Alain també anava amb una moto elèctrica; concretament amb el model ESCAPE, que és més de trial-excursió, i té una bateria de més capacitat. D’aquesta manera, tot l’equip format per pilot i motxiller, era 100% Zero Emissions.

L’estratègia era clara: reservar el màxim d’energia possible al circuit circulant el més a poc a poc possible, calculant tenir suficient temps per poder completar la jornada sense entrar fora del control horari. Per fer les zones no hi havia cap problema en l’ús de la potència i el consum d’energia, però el sacrifici es feia durant els enllaços.

El resultat va ser enormement positiu, doncs els 3 dies es van poder fer amb només dos canvis de bateries en cada jornada, mantenint molt marge de seguretat d’energia, i sempre completant el recorregut dins del temps reglamentari i sense penalitzar.

Durant l’etapa del matí, que tenia unes 20 zones i un recorregut més llarg, fèiem un canvi de bateria a la meitat (cap a la zona 10), que acostumava a estar encara al voltant del 40% de càrrega. Llavors en el control del migdia, on es dinava i hi havia un parc tancat de 30 minuts, fèiem un altre canvi de bateria, novament deixant la utilitzada aproximadament amb un 40% de càrrega.  I a la tarda completàvem les 10 zones i circuit restant amb aquella bateria nova.

Aquest sistema ens va funcionar perfectament cada dia, i a banda de que anàvem tranquils pel què fa a l’autonomia, ens demostrava que cuidant l’energia en les interzones, gairebé es podria fer aquesta prova amb un sol canvi de bateria. De ben segur que en molt poquet temps, pot ser 2 o 3 anys com a màxim, un pilot normal sense assistència, podrà participar ja en una prova de llarga durada com els 3DTS, només entregant una bateria a la organització per fer un canvi al migdia, igual que les motos de combustió han de posar benzina a la meitat per completar el circuit.

La marca Electric Motion és la única al món que avui per avui fabrica motos de trial elèctriques, però ja hi ha altres marques noves i tradicionals de trial que han anunciat que trauran models elèctrics ben aviat. Evidentment, en aquesta edició el públic quedava molt sorprès quan veia una moto sense fer gens de soroll. Avui en dia encara és una cosa exòtica veure una moto elèctrica participar en una prova d’aquest nivell i prestigi, però de ben segur que quan els practicants de Trial perdin la por a l’autonomia (igual que hem fet nosaltres en aquest trial de llarga durada), i entenguin que el seu esport pot ser tant o més divertit amb una moto sense benzina, sense contaminar i sense fer soroll a plena natura, la demanda s’activarà i aquesta tecnologia evolucionarà molt ràpidament.

Enguany vàrem ser els guanyadors de la categoria elèctrica, però al segon i tercer lloc del podi no hi havia ningú. Esportivament no fa gràcia no tenir competidors, però aquesta és la solitud dels pioners, que han de passar per aquestes situacions fins que es normalitzi una nova manera de fer aquest esport minimitzant l’impacte en el medi ambient. El nostre desig i convenciment és que aviat la categoria de motos elèctriques estarà molt disputada amb molts pilots participant-hi; i fins i tot ens atrevim a dir que no tardarà molts anys en que els favorits a la general també seran pilots amb motos elèctriques. La tecnologia ho permet, l’autonomia ha de millorar una mica, però està ja al llindar; i el més important és que la societat i el medi ambient ho necessita. I els esports de motor a part de diversió i espectacle han de servir per aportar solucions a les necessitats de la societat.

Amb tot, una conclusió senzilla i radical de l’Albert que ho resumeix tot: “Mai més tornaré a fer trial amb una moto amb motor de combustió… ara ja hi ha la tecnologia que permet fer-ho sense generar emissions, i per mi no tindria sentit intentar gaudir d’aquest esport ignorant el greu perjudici que provoquen els combustibles fòssils”