DE QUÈ ET PENEDIRÀS QUAN ET MORIS?

Morir contents

Et recordo que et moriràs!  Això és de les poques certeses absolutes que tenim tots. No sé quan passarà, però és molt probable que quan et moris, et penedeixis d’algunes coses importants que has fet o que no has fet a la teva vida. Val la pena pensar-hi una mica i dissenyar el millor possible el nostre pla de vida perquè ens en penedim del mínim de coses possibles.

Bronnie Ware era una infermera australiana que va estar molts anys treballant amb pacients que estaven en les seves 12 darreres setmanes de vida, i va gravar i anotar totes les manifestacions fetes per aquestes persones tot just abans de morir, publicant-les en un llibre titulat “The top five regrets of dying” (Els 5 principals penediments al morir). Te les recordo perquè les tinguem en compte cada dia quan estem vivint el present i també quan estem planificant el nostre futur:

1)    Desitjaria haver tingut el coratge de viure la meva vida veritable, no la vida que els altres esperaven de mi

Aquest era el més comú dels penediments. En el moment de morir reconeixien que no havien intentat perseguir gairebé cap o molt pocs dels seus somnis, i ara havien de morir sabent que ells n’eren els principals responsables per les seves pròpies decisions. S’adonaven que s’haurien d’haver arriscat més per poder viure la vida que realment volien.

2)    Desitjaria no haver treballat tant

La majoria pensava que s’havia perdut molt de temps de qualitat amb els seus fills i parelles, o per viure experiències personals intenses, havent dedicat massa temps guanyant diners per pagar coses que no eren tant importants.

3)    Desitjaria haver estat més valent per expressar els meus sentiments

Molta gent sentia que havia reprimit els seus veritables sentiments per comoditat, per evitar fer el ridícul o tenir qualsevol conflicte amb els altres.  I això els havia fet conformar en una existència més mediocre i allunyada de la vida que realment volien.

4)    Desitjaria haver estat més en contacte amb els meus amics

En els darrers moments se’n adonaven de la mancança dels seus amics, i es penedien de no haver-los cuidat més, de no haver estat més generosos, de no haver perdonat més, de no haver solucionat conflictes pendents, i de no haver  passat més estones amb ells.  Tothom troba a faltar els seus veritables amics quan s’està morint.

5)    Desitjaria haver-me permès ser més feliç

Sorprenentment aquest penediment era molt comú. Se’n adonaven que la felicitat és una elecció, i ells havien estat lligats a uns paràmetres o costums determinats que els havien fet sentir còmodes, però allunyats de les seves veritables emocions i desitjos.  La por al canvi i la responsabilitat els feia viure allunyats de la veritable felicitat. Una gran majoria deia que si tornés a viure, seria més valent i arriscat en aquest sentit.

Dieu-me simplista, però penso que aquests cinc penediments es podrien resumir tots en un sol:  La majoria de gent es penedeix al final dels seus dies, de no haver assumit la responsabilitat del lideratge de la seva vida, i haver-se conformat a fer el què semblava que li correspongués o el que li anava oferint la vida, renunciant a prendre decisions valentes, arriscades i sinceres per a seguir el camí que realment hagués volgut.

Tinguis l’edat que tinguis, qualsevol moment és bo per aturar-te a reflexionar una mica, i pensar de quines coses et penedeixes ara mateix del què portes d’existència, i decidir què faràs a partir d’ara per canviar o per assolir allò que pretens per viure la teva vida, i no haver-te de penedir de massa coses el dia que estiguis a punt d’estirar la pota.

By |2018-07-12T18:38:14+00:0025 de gener de 2018|Lideratge|3 Comments

3 Comments

  1. Arcadi 30 gener, 2018 en 23:09

    Quan la tornem a liar?

  2. Rafel Galán 25 gener, 2018 en 20:44

    Tots tenim un componen de la nostra vida sumergit en la mediocritat i transitar per aquest a indemne tambè te la seca dosis de valentía. Penedirse del que has fet es tornar a restar temps a la resta de la teva vida, pararse a pensar el que no has fet es construir un nou futur mès motivador i engrescador.
    Transita per la vida i disfruta de cada moment i no pensis que podía haber estat millor, de la mort no cal pensar, ja vindrà i serà com tingui que ser, tu poc podràs fer quan vingui, aixó si, viu fins l’ultim alè.

  3. quim morera 25 gener, 2018 en 20:24

    Hola Albert.

    Es muy cierto. Todos solemos decir que nuestro mayor deseo en la vida es ser felices, pero pocas veces actuamos en consecuencia. A veces lo vivimos como un simple deseo.

    Ser feliz requiere de esfuerzo y de sacrificio. Saber decir no a muchas cosas.

    Es un plan que hay que trazar y seguir a diario. La felicidad no se encuentra. Se construye.

Els comentaris estan desactivats.

Viure experiències intenses per aprendre cada dia

ACTUALITAT