Finalitzada la Kalahari Augrabies Extreme Marathon. Després de 250Km. en autosuficiència recorreguts en 6 etapes (7 dies), he pogut acabar aquesta dura prova en la 10ª posició i 1er +50 (els més grans de 50 anys).
El meu objectiu amb aquests reptes no és tant la competició, sinó poder recórrer a peu d’una manera esportiva entorns excepcionals del nostre planeta, però la veritat és que una vegada m`hi poso també m’agrada tenir un bon rendiment i quedar en una bona classificació. I entrar en els “Top 10” per un no especialista en “running” com jo, és fantàstic. Vaig tenir que lluitar molt perquè els 20 primers eren molt ràpids i experimentats, però les condicions dures del terreny, de ser una prova en autosuficiència (excepte l’aigua), de ser etapes molt llargues i estar sovint corrent per sobre dels 40ºC i tenir que dormir cada dia al terra, en el fons em van a favor i em fan més competitiu del que seria en una prova de “Trail Running” normal on només conta el córrer.
Apart de la punxada per falta d’hidratació a la segona etapa, en que vàrem arribar als 46ºC, els demés dies no he tingut cap problema físic i he pogut rendir al màxim de les meves capacitats.
Això de ser el primer dels més grans de 50 anys ja em passa més sovint, però no sé ben bé si és per estar content o trist… ser el millor dels Iaios no és el que més mola del món, però també té la visió positiva, doncs et permet constatar que el teu cos funciona bé i que et queden molts anys per somiar i realitzar projectes. Al cap i a la fi, un és jove si té més projectes que records; i us asseguro que en aquest aspecte sóc un xaval.
Sobre la cursa, el qualificatiu també seria de “Top 10”. Una organització perfecte, molt propera i compacta per una cursa amb pocs corredors (56 en aquesta edició). Tot l’Staff viu l’esdeveniment amb passió, i la majoria ve com a voluntaris des de fa molts anys. Tot això fa que es visqui un ambient molt familiar, en el que de seguida et sents integrat i aconsegueixes fer una connexió amb corredors i organitzadors/staff única. La millor que he viscut en aquest tipus de proves.
El desert del Kalahari és molt especial, i haver-lo pogut recórrer a peu és un luxe, doncs aquesta part del Parc Nacional dels Augrabies, que està considerada la més valuosa, està especialment protegida i, per això, és d’accés molt restringit. Encara que no és dels deserts que més m’ha enamorat del món, m’ha encantat conèixer-lo, però no és d’aquells que repetiria tant com pogués; i abans em perdria (o perdré) per algun altre dels molts deserts que he tingut la fortuna de conèixer.
En general una grandíssima experiència, un gran reconeixement per una organització expecional, i feliç pel resultat, tant per mi com, molt especialment, pels meus patrocinadors principals en aquest repte: WAAUltra y ALTRA Running.
Moltes felicitats amic, una mes al sarro i en una posició excepcional i…, per això de ser el 1er de + de 50 no tinguis cura, ser un becari en aquesta categoria es un privilegi i cada vegada t’agradara mes. Una abraçada.