FINALITZADA TRAVESSA LLAC ONEGA

Acabada la 2a Expedició del projecte THE LAST ICE (Els Últims Gels), que ens ha portat a creuar el llac Onega, a la Rússia europea.

Un total de 6 jornades per completar 150Km. en total autosuficiència, sortint des del punt més al nord del llac, a la població de Medvezhyegorsk, per arribar a l’illa de Kizhi, declarada Patrimoni de la Humanitat per les seves més de 80 esglésies ortodoxes construïdes durant diversos segles, totes de fusta i sense utilitzar ni un sol clau.

Cada etapa ens va suposar recórrer entre 22Km. (la més curta) i 35 Km. (la més llarga), excepte l’última, en la qual només vam recórrer els 2Km. que separaven la mini illa on vam acampar de la nostra destinació final (Illa de Kizhi), en la qual està prohibit dormir.

Curiosament la part més dura de l’expedició ha vingut de la mà del factor climatològic, però contràriament al que es podria pensar, no per culpa del fred extrem en una zona propera al círcol polar àrtic, sinó al contrari, per culpa de l’excessiva bona temperatura per un mes de març. Hem tingut un temps molt variable, amb absència total de sol a les 6 jornades, però amb vent freqüent, neu, i pluja en tres etapes. Que hi hagi precipitacions en forma de pluja en aquesta època de l’any en el llac Onega és una cosa realment anormal, i pel que hem pogut constatar, una tendència clara en els últims anys, constituint una clara conseqüència del Canvi Climàtic accelerat que estem experimentant.

I precisament aquesta pluja i la humitat que comportaven aquestes temperatures al llac ens va provocar una gran incomoditat al tenir gairebé sempre la nostra roba, sac i tenda de campanya mullada, amb una sensació tèrmica pitjor que tenir un fred més extrem i més sec; que feia que la neu estigués molt humida i pesada, alhora que entollada en molts trams, dificultant en gran manera el nostre avanç pel llac.

Nosaltres preferim avançar i viure a temperatures per sota dels 10, 20 o 30 graus permanentment, que estar entre els -10 i els + 10ºC, ja que encara que pugui semblar estrany, fa que les condicions generals siguin més dures i incòmodes.

Segons tots els experts en aquest tipus de travesses per la zona de l’Àrtic europeu, març és la millor època, però estem gairebé segurs que si haguéssim tingut més sol, el desglaç del llac hagués estat encara pitjor i potser no hauríem pogut completar la ruta pel risc que suposaria. Clarament aconsellaríem a altres possibles expedicionaris que avancessin les dates per adaptar-se a les noves condicions climàtiques de la zona.

Curiosament els augments de temperatura estan sent més pronunciats en les zones de mitja Europa cap amunt, que a la part sud del continent. El que passa és que com en el nord fa molt de fred, amb el canvi de temperatures continua fent molt fred però no tant i la cosa no sembla tan greu, mentre que al sud l’efecte és més directe en la manca d’innivació o els episodis de sequera, però a mig i llarg termini, les conseqüències del desglaç de llacs, rius, mars i el permafrost de la zona limítrofa amb l’àrtic, comportarà un gran problema global que hem de conèixer i intentar mitigar en tot el possible.

És apassionant poder realitzar aquest tipus d’aventures tan remotes i romandre realment aïllat en plena natura, però alhora també és una mica trist constatar els greus canvis climàtics i les seves conseqüències en aquestes zones, i pensar que en un futur molt proper igual ja no es podran fer aquest tipus d’activitats perquè, senzillament, el lloc pel qual hem passat ja no estarà congelat. Això ja va passar amb el llac LADOGA, una mica més al sud de l’Onega, i el més gran d’Europa, que es congelava totalment fins fa uns 50 anys, i ara només es congela en alguns punts concrets. Ara el llac més gran d’Europa que es congela és el Onega, i l’hem creuat; però ¿fins quan es congelarà?

Amb aquestes expedicions volem deixar-vos testimoni de la nostra passió per la natura i per aquest tipus d’aventures, alhora que deixar també testimoni dels efectes “in situ” del Canvi Climàtic i de la necessitat de comprometre’ns tots molt més en la lluita contra aquest gran repte pel bé de tot el planeta.

Ara ja comencem a treballar la propera expedició del projecte, per creuar el llac BAIKAL, el més gran d’Àsia; alhora que estem també treballant el projecte del Pol Nord per al proper any o el següent.

Des del projecte THE LAST ICE continuem explorant per un futur més sostenible.

Per |2019-03-28T17:05:18+01:0028 de Març de 2019|Aventures, Sostenibilitat|0 Comentaris

Deixeu un comentari


INFORMACIÓ PROTECCIÓ DE DADES

Finalitats: Publicar el seu comentari al blog de la plana web. Legitimació: Consentiment de l’interessat. Destinataris: No estan previstes cessions de dades. Conservació: Mentre la publicació en el blog estigui publicada a la plana web. Drets: Pot retirar el seu consentiment en qualsevol moment, així com accedir, rectificar, suprimir les seves dades i altres drets a [email protected] Informació Addicional: Pot ampliar la informació a l’enllaç d'Avisos Legals.


Viure experiències intenses per aprendre cada dia

ACTUALITAT