Resposta 2 del dossier “40 PREGUNTES CLAU PER ENTENDRE EL FUTUR DEL MÓN”, coordinat per mi per encàrrec del GRUPO Z de comunicació, on un expert en cada matèria respon a una qüestió sobre la tendència d’un tema. En aquest cas concret, aquesta qüestió la tracta HENRIETTA MOORE:
Els humans semblem decidits a posar a prova la qüestió de quantes persones pot suportar el planeta. L’home ha estat preocupat per la ‘superpoblació’ des dels temps de Thomas Malthus. Però l’Organització de les Nacions Unides per a l’Agricultura i l’Alimentació de l’ONU ha declarat que el món ja produeix més de 1,5 vegades prou menjar per alimentar a tot el planeta. Això ja seria suficient per alimentar 10.000 milions d’humans, sempre que es gestionés eficientment.
Així que la veritable pregunta que ens hem de fer és: Com podem garantir a totes les persones en el món que siguin capaços de viure una vida pròspera?.
Això ha de començar amb un reconeixement que la prosperitat significa coses diferents en contextos diferents, però és molt més que el PIB per càpita. Es pot viure en un país aparentment ric com Espanya, Estats Units o la Gran Bretanya i tot i així ser incapaç de trobar una feina, obtenir una casa o accés a l’educació o l’assistència sanitària.
La major part del creixement de la població projectada serà, per descomptat, en els anomenats ‘països en desenvolupament’. Ja hem vist a la Xina i l’Índia, que milions de persones es van incorporant en el nivell de classes mitjanes emergents, per imitar els estils de vida d’Occident i els models econòmics intensius en recursos naturals.
Per això, el repte de l’increment futur de la població, no és tant l’alimentació, sinó aquest model insostenible basat en el consum creixent, quan vivim en un món finit. Si tots els habitants del planeta tinguessin la mateixa petjada ecològica que la mitjana actual dels americans, es necessitaran els recursos equivalents a quatre Terres. I això sense comptar amb el greu increment de les emissions de diòxid de carboni, que accelera els efectes del canvi climàtic.
Així que hem de pensar en els nous models – econòmics, polítics, socials i tecnològics – que permetin sostenir la població d’un planeta superpoblat al segle XXI i més enllà. Això requereix un replantejament radical de les formes en que oferim aliments, habitatge i ingressos per prosperar a totes les persones de la terra. No ha de significar tornar a l’estil de vida de l’Edat de Pedra, però si aprofitar l’economia col·laborativa, l’agricultura agroecològica i la revolució digital que permeti accedir als serveis d’una forma més sostenible. Hi ha esperança per al futur, però només si actuem ràpidament i de forma global.
PROFESSORA HENRIETTA MOORE: Directora de l’Institut per a la prosperitat global i la Càtedra de Filosofia, Cultura i Disseny a la University College London.
Dit d’una altra manera, en les condicions de creixement i desenvolupament actuals ja som masses. Si la població ha de créixer, el model ha de canviar.