Acabada la tercera etapa i estic molt content, vaig 11è a la general! Ha anat molt bé! Hem començat amb una pujada molt dura i tècnica que ha fet que el grup es dispersés molt, seguidament una baixada tècnica entre els arbres per arribar a una zona entre valls estretes que desembocaven a una comunitat amb tres monestirs, al mig del no res, un altre món, una joia.

Després hem corregut per espais planers fins al CP2 on han començat 9 Km. de dunes. Des de l’inici de l’etapa hem estat corrent amb la Amanda de Kock, primera classificada femenina, ahir ja vam coincidir una estona, però no la vaig poder seguir. Avui hem encarat tota l’etapa junts, hem passat les dunes a bon ritme, i hem creuat junts la meta en 7è lloc, però està clar que “Ladies first” i ella ha quedat setena i jo vuitè. Ha estat un plaer tenir-la de companya!

Estic emocionat amb els paisatges, i també amb la fauna que anem trobant: avui hem vist camells (dels de dues gepes), hem corregut entre ramats d’ovelles i vaques, i aquesta nit m’he adormit escoltant els udols dels llops. Mai n’havia sentit, estic en estat de shock.

La mala noticia del dia ha estat que un participant m’ha trencat un pal, i no sabeu el mal que fa això ara mateix. Utilitzo molt els pals, em salven molt l’impacte en el genolls. Així que m’he espavilat i ho he solucionat fent-me un bastó de fusta.

Em sento molt bé per la gran etapa de demà (76Km.), però amb molt de respecte, perquè cada dia abandona gent, sobretot dels de davant, he de gestionar bé les meves forces i el meu cos per no trencar-me. Demà no sé a quina hora arribaré i si podré passar crònica, però aviat tindreu noticies meves. Envieu-me energia!