GOBI MARCH: EL MEU MILLOR RESULTAT EN UNA ULTRA PER ETAPES

  • 5è Absolut, amb victòria d’etapa més un segon i un tercer lloc
  • El millor resultat de les meves 7 participacions en una Ultra Marató per etapes i autosuficiència
  • Aquí el córrer és important, però només és una part d’una competició molt complexa i amb diferents factores clau
  • Ha estat un recorregut magnífic per descobrir a peu una part magnífica de l’estepa i el desert del Gobi a Mongòlia

Després de 6 participacions en aquest tipus de curses d’aventura per etapes i en autosuficiència (2 x Marathon des Sables Marroc, Jungle Marathon, Ice Ultra, Marathon des Sables Perú i Kalahari Extreme Marathon), aquí a Mongòlia he obtingut el meu millor resultat esportiu.  Acabar 5è de la classificació final general entre 96 participants supera el meu 6è lloc a la Jungle Marathon 2010 (Selva de l’Amazònia). I a més guanyant l’etapa 5 de 42,5Km., arribant 3er en la més dura i llarga de 76Km., i 2n en l’etapa final al esprint amb només 10Km.

Crec que fins i tot l’organització s’ha sorprès del meu rendiment, i que un home de 53 anys estigués davant, sense haver-me considerat prèviament com part dels possibles favorits de la cursa. Però és que aquestes proves són complexes i hi ha molts factors que influeixen en el resultat final apart de córrer durant molts quilòmetres: portar una motxilla d’entre 7 i 10Kg a l’esquena, ser autosuficient en tot (menys aigua), tenir prou energia i trobar-se bé tota la setmana amb el menjar que cadascú es porta, dormir a terra, recuperar-se, conviure amb petites lesions com les quasi inevitables butllofes, hidratar-se adequadament, córrer en moments de fred i d’altres de moltíssima calor, gestionar la solitud, tenir una estratègia i anar-la adaptant segons el moment i les circumstàncies, etc.

Aquí els corredors purs o els que venen molt forts i acostumats a ultra maratons dures de molts quilòmetres en un dia, es troben tots aquests petits grans obstacles, i si no ho gestionen molt bé, acaben tenint alguns problemes o rendint menys del que esperaven. El meu perfil de corredor no súper especialista, però capaç de mantenir un bon ritme durant llargues distàncies, combinant la meva experiència tant en aquest tipus de cursa com en moltes altres aventures, i una mica de sort, m’acostumen a aportar un bon rendiment. N’he realitzat 7 en els darrers 10 anys, i sempre he estat com a mínim entre el 10 i el 15% de la classificació.

Els dos primers dies vaig anar més tranquil, acabant 11è i 14è, i a partir d’allà ja vaig anar augmentant el ritme a mesura que veia que em trobava molt bé, arribant 7è, 3er, 1er i 2n en les següents etapes. Massa conservador al principi?  Potser d’haver forçat més i veient el rendiment de les altres etapes, podria haver aspirat al podi final. O potser d’haver forçat més aquests dos dies, m’hagués comportat algun problema físic i endarrerir-me més al final. Però no es viu del condicional, del que hauria pogut passar, sinó del que ha passat. Encara que és cert que això em servirà per reflexionar i veure si em val la pena arriscar una mica més al principi en una futura prova d’aquestes, o si intento mantenir-me en aquest nivell d’eficiència en general que sé que em funciona. Sempre el difícil equilibri entre risc i ambició, entre conformar-se o aspirar a més.

De totes maneres, la meva més gran ambició en aquests reptes és poder-me sentir feliç i córrer amb total llibertat descobrint llocs magnífics i molt especials del nostre planeta. El resultat esportiu només és una conseqüència i un “divertimento” que certament motiva, però no és ni de lluny l’objectiu principal. I la meva aspiració i compromís personal és fer-ho amb un respecte total pel meu cos. Sóc conscient de que aquests esforços i les distàncies recorregudes no són el més recomanable per la salut, i per això el meu punt de partida és fer-ho de manera totalment natural tant en els entrenaments o preparació com en la cursa.  Si em fa mal alguna cosa o tinc alguna lesió mínimament significativa, ho deixo estar. No vull que la meva “força mental” o el meu “Ego” em permetin acabar un repte esportiu, però em creïn una lesió important o em perjudiquin la salut. En aquesta línia estic content perquè mai he pres cap medicament pel dolor o per millora del rendiment. Aquí és molt freqüent l’ús de “Pain Killers”, anti inflamatoris (tipus ibuprofè) o altres productes que ajuden a recuperar o aguantar aquests sobre esforços, i jo en això soc un mega pureta.

La experiència a la GOBI MARCH, organitzada per “Racing the Planet” ha estat magnífica. Han dissenyat un recorregut espectacular que ha combinat estepes remotes, amb zones de pastors nòmades, zones desèrtiques de dunes, zones d’interès històric i arqueològic i, per acabar, la meta final a l’interior de la muralla de la ciutat de Karakorum, antiga capital de l’Imperi mongol de Genguis Khan.  Hem dormit escoltant els udols de llops, hem vist camells, pastors nòmades a cavall, enormes ramats de xais, vaques i cavalls en semi llibertat, i muntanyes i esplanades immenses. Hi havia 80 persones (entre metges, organització i voluntaris), per coordinar una carrera amb 96 participants. Una comunitat petita però molt inspiradora, que permet un ambient acollidor i una convivència excepcional amb un grup humà procedent de 44 nacions diferents que comparteixen un campament itinerant al mig de les terres més remotes de Mongòlia.

Per a mi també ha estat una ocasió molt especial, doncs és la primera vegada que associava la meva aventura a una acció de recaptació solidària per una causa, la protecció d’un bosc centenari d’alt valor ecològic.  Lluitant per una petita part de la natura terrestre que acull més biodiversitat (veure www.saveaforest.org) i promovent la necessitat d’estar més connectats al nostre entorn natural, essent més respectuosos i solidaris amb ell.  Aprofito per agrair a tots els que han participat en aquesta acció, animant a tota la resta a fer-ho, dons la necessitat de completar l’objectiu de la campanya continua i continuarem esforçant-nos-hi.

Gràcies també a tots els meus patrocinadors esportius, i molt especialment a WAA Ultra que em dona suport en general i específicament en aquest repte.  Sense ells no disposaria del millor material possible, ni podria cobrir el cost de participació en aquests esdeveniments.

He acabat una altra Ultra per etapes, però m’agrada tant aquesta modalitat, que us ben asseguro que no serà la darrera. La passió hi és i les ganes de treballar-hi també, així que només falta agafar novament la bola del món i el calendari, i començar a posar-se a la feina per apuntar cap un nou repte d’aquesta especialitat de curses/aventures.

Per |2019-08-06T15:39:33+02:006 d'Agost de 2019|Aventures, Sostenibilitat|8 Comments

8 Comments

  1. Ramon 7 Agost, 2019 en 13:57 - Respondre

    Moltes Felicitats Albert,

    Un gran esforç amb aquest país tan entranyable!!!

    Ara a descansar!!!

    Una abraçada molt forta

  2. Carolina 6 Agost, 2019 en 19:57 - Respondre

    Bravoooo Albert!! Espíritu de aventura!!! Y con cabeza =) De acuerso con tu filosofía. Yo tmbn quiero correr una por etapas. Las ultra non-stop son un atentado! =) sigue disfrutanfo la vida!! Saludoos!!

  3. Rafael Galán Gandia 6 Agost, 2019 en 18:58 - Respondre

    Ja està tot dit. Felicitats i mesura.

  4. MONICA 6 Agost, 2019 en 16:52 - Respondre

    Albert, pinta molt xula aquesta cursa en “petit” comitè i passant per llocs d’interès arqueològic… Moltes felicitats pel resultat magnífic resultat!!!

  5. Lluis Mata 6 Agost, 2019 en 16:25 - Respondre

    Bravo Albert.
    Ets un crack!
    Estic convençut que són els aires de Sant Joan. Reconeix-ho: tens avantatge: la font de la puda, les campanes del campanar, el gorg de malatosca… curteixen…
    Felicitats!

  6. Anna Luig 6 Agost, 2019 en 16:20 - Respondre

    Enhorabona, campió. Esportivitat i honestedat, respecte i harmonia, estratègia i mesura.
    Ep! I de tornada molts mimos al teu gran company i coach, Sud!
    Una forta abraçada!

  7. José Fco. Muñoz 6 Agost, 2019 en 14:53 - Respondre

    Impresionante Albert, felicidades !!!
    Y gracias por darnos otra lección de vida.

    • Paco 6 Agost, 2019 en 18:20 - Respondre

      Enhorabuena por la inspiración que supone tu experiencia. No hay nada mejor que el conocimiento de uno mismo para afrontar este tipo de pruebas con garantías no ya de hacer un buen papel como lo has hecho tú, sino tan solo acabarlas en condiciones y disfrutandolas.
      Y ahora, tal como dices, a darle vueltas al globo y a buscar tu próximo reto. Un saludo.

Deixeu un comentari


INFORMACIÓ PROTECCIÓ DE DADES

Finalitats: Publicar el seu comentari al blog de la plana web. Legitimació: Consentiment de l’interessat. Destinataris: No estan previstes cessions de dades. Conservació: Mentre la publicació en el blog estigui publicada a la plana web. Drets: Pot retirar el seu consentiment en qualsevol moment, així com accedir, rectificar, suprimir les seves dades i altres drets a [email protected] Informació Addicional: Pot ampliar la informació a l’enllaç d'Avisos Legals.


Viure experiències intenses per aprendre cada dia

ACTUALITAT