• 5è Absolut, amb victòria d’etapa més un segon i un tercer lloc

• El millor resultat de les meves 7 participacions en una Ultra Marató per etapes i autosuficiència

• Aquí el córrer és important, però només és una part d’una competició molt complexa i amb diferents factores clau

• Ha estat un recorregut magnífic per descobrir a peu una part magnífica de l’estepa i el desert del Gobi a Mongòlia

Els dos primers dies vaig anar més tranquil, acabant 11è i 14è, i a partir d’allà ja vaig anar augmentant el ritme a mesura que veia que em trobava molt bé, arribant 7è, 3er, 1er i 2n en les següents etapes. Massa conservador al principi?  Potser d’haver forçat més i veient el rendiment de les altres etapes, podria haver aspirat al podi final. O potser d’haver forçat més aquests dos dies, m’hagués comportat algun problema físic i endarrerir-me més al final. Però no es viu del condicional, del que hauria pogut passar, sinó del que ha passat. Encara que és cert que això em servirà per reflexionar i veure si em val la pena arriscar una mica més al principi en una futura prova d’aquestes, o si intento mantenir-me en aquest nivell d’eficiència en general que sé que em funciona. Sempre el difícil equilibri entre risc i ambició, entre conformar-se o aspirar a més.

De totes maneres, la meva més gran ambició en aquests reptes és poder-me sentir feliç i córrer amb total llibertat descobrint llocs magnífics i molt especials del nostre planeta. El resultat esportiu només és una conseqüència i un “divertimento” que certament motiva, però no és ni de lluny l’objectiu principal. I la meva aspiració i compromís personal és fer-ho amb un respecte total pel meu cos. Sóc conscient de que aquests esforços i les distàncies recorregudes no són el més recomanable per la salut, i per això el meu punt de partida és fer-ho de manera totalment natural tant en els entrenaments o preparació com en la cursa.  Si em fa mal alguna cosa o tinc alguna lesió mínimament significativa, ho deixo estar. No vull que la meva “força mental” o el meu “Ego” em permetin acabar un repte esportiu, però em creïn una lesió important o em perjudiquin la salut. En aquesta línia estic content perquè mai he pres cap medicament pel dolor o per millora del rendiment. Aquí és molt freqüent l’ús de “Pain Killers”, anti inflamatoris (tipus ibuprofè) o altres productes que ajuden a recuperar o aguantar aquests sobre esforços, i jo en això soc un mega pureta.

La experiència a la GOBI MARCH, organitzada per “Racing the Planet” ha estat magnífica. Han dissenyat un recorregut espectacular que ha combinat estepes remotes, amb zones de pastors nòmades, zones desèrtiques de dunes, zones d’interès històric i arqueològic i, per acabar, la meta final a l’interior de la muralla de la ciutat de Karakorum, antiga capital de l’Imperi mongol de Genguis Khan.  Hem dormit escoltant els udols de llops, hem vist camells, pastors nòmades a cavall, enormes ramats de xais, vaques i cavalls en semi llibertat, i muntanyes i esplanades immenses. Hi havia 80 persones (entre metges, organització i voluntaris), per coordinar una carrera amb 96 participants. Una comunitat petita però molt inspiradora, que permet un ambient acollidor i una convivència excepcional amb un grup humà procedent de 44 nacions diferents que comparteixen un campament itinerant al mig de les terres més remotes de Mongòlia.

Per a mi també ha estat una ocasió molt especial, doncs és la primera vegada que associava la meva aventura a una acció de recaptació solidària per una causa, la protecció d’un bosc centenari d’alt valor ecològic.  Lluitant per una petita part de la natura terrestre que acull més biodiversitat (veure www.saveaforest.org) i promovent la necessitat d’estar més connectats al nostre entorn natural, essent més respectuosos i solidaris amb ell.  Aprofito per agrair a tots els que han participat en aquesta acció, animant a tota la resta a fer-ho, dons la necessitat de completar l’objectiu de la campanya continua i continuarem esforçant-nos-hi.

Gràcies també a tots els meus patrocinadors esportius, i molt especialment a WAA Ultra que em dona suport en general i específicament en aquest repte.  Sense ells no disposaria del millor material possible, ni podria cobrir el cost de participació en aquests esdeveniments.

He acabat una altra Ultra per etapes, però m’agrada tant aquesta modalitat, que us ben asseguro que no serà la darrera. La passió hi és i les ganes de treballar-hi també, així que només falta agafar novament la bola del món i el calendari, i començar a posar-se a la feina per apuntar cap un nou repte d’aquesta especialitat de curses/aventures.