• Els límits existeixen sempre i gestionar-los és clau a la vida.

• Abans d’actuar hem de reflexionar bé en quin marge de límits ens mourem.

• Hi ha límits físics, de riscos o de valors (individuals, socials o ambientals).

#CoronActitud – LA TRAVESSA #8

Tots els que hem viscut experiències extremes som conscients de que SÍ EXISTEIXEN ELS LÍMITS, i que gestionar-los és clau per avançar a la vida.

En l’esport i en la societat en general s’ha banalitzat massa la idea de que “No existeixen els límits” o de que “Tot és possible”; però no és cert. Qui digui això o és un teòric, o un inconscient, o no ha fet res potent de veritat a la vida o, molt pitjor, no té línies vermelles en el seu sistema de valors.

Jo no vull anar a escalar una muntanya amb algú que no cregui en els límits, doncs allà qui els troba no torna per escriure un llibre.

Soc el primer que creu que hem de ser ambiciosos, proactius i lluitar pels nostres somnis i projectes, però entenent que sempre hi ha límits, tant a nivell FÍSIC, com de RISCOS o de VALORS (individuals, socials o medi ambientals).

I abans d’actuar, hem de dedicar-nos temps de reflexió i connexió per decidir quins límits no volem acceptar, i quins sí acceptem o fins i tot decidim auto imposar-nos.

Persones, societats i lideratges sense límits, representen un gran risc tant per ells mateixos com pels demés.

Lluitar pels nostres objectius en equilibri amb les nostres capacitats i valors individuals i col·lectius és l’únic camí que ens enfoca a un futur pròsper i sostenible.