• Hem de ser proactius i fer tot el possible que estigui a la nostra mà per preservar el nostre cos el millor que puguem. 

• El que fem cada dia influeix directament en com estem i ens sentim a cada edat. 

• Tenim molt marge de millora en cada etapa. L’objectiu és progressar, no ser perfectes.

Quantes vegades t’han dit allò de “Espera a que tinguis la meva edat”?

Expressió que sona fatal per l’actitud negativa que transmet, i per la resignació a unes limitacions o problemes de salut o mobilitat, en gran part evitables o mitigables.

Per això crec que no hem simplement d’esperar a les coses que es donen com a lògiques a cada edat, sinó que hem de ser proactius i fer tot el possible que estigui a la nostra ma per preservar el nostre cos el millor que puguem.

No es tracta de voler ser joves sempre a tota costa, ni de detestar el fer-nos grans, sinó d’aspirar i activar-se per tenir la qualitat de vida i les capacitats òptimes a cada etapa de maduresa.

Òbviament envellim cada dia, però el què fem cada dia influeix directament en com estem i ens sentim a cada edat.  Si no prioritzem el cuidar la nutrició, l’exercici i l’elasticitat, llavors no ens hauria de sorprendre’ns que els nostres cossos perdin mobilitat i envelleixin malament.

El nostre cos és el major actiu en el llarg recorregut de la vida.  Deixant a part malalties inevitables, accidents o limitacions genètiques, hi ha moltíssimes capacitats del nostre cos que podem mantenir molts anys, o mitigar la seva decadència o, fins i tot, millorar-les.  Sí, sí, als 40, 50 o 60 anys, encara podem millorar moltes capacitats físiques, doncs si bé és cert que l’edat va en contra, també és cert que de ben segur que tenim molt de marge de millora en cada etapa, i que massa sovint preferim resignar-nos a la comoditat de no fer res o de medicar-nos davant de qualsevol dolor, a responsabilitzar-nos de la causa profunda de cada capacitat i treballar-la per aconseguir la nostra millor versió a cada moment.

Quan abans tinguem això clar, més qualitat de vida tindrem (tant de bo s’entengués ja als 20 anys quan el cos està replet de salut i capacitats).  Però sigui quina sigui la nostra edat, és el bon moment per començar a liderar la cura del nostre cos i el nostre estil de vida, per viure-la amb qualitat i plenitud.  L’objectiu és progressar, no ser perfectes.

No esperem l’edat… que sigui ella la que ens esperi!