• Per liderar és convenient entendre les “preposicions” que determinen el nostre vincle amb la natura: “De”, “A” i “Amb”. 

• Sempre vivim “De” la natura, i és molt bo viure “A” la natura; però el millor és viure “Amb” la natura. 

• Hauríem de superar el nostre “Homocentrisme” per obrir-nos a una visió més rica, pròspera i sostenible des del “Biocentrisme”.

Gairebé sempre parlem de nosaltres i de la natura, com si fossin dues coses separades. Però nosaltres som natura, i cuidar-la o respectar-la a ella és cuidar-nos i respectar-nos a nosaltres mateixos.

Per a liderar qualsevol projecte a la vida, sigui personal o professional, hauríem de tenir-ho en compte, doncs sempre generem un impacte en la natura i, per deducció, també en nosaltres mateixos a curt o llarg termini.  Però no podem liderar des d’aquest compromís amb la sostenibilitat ambiental, si no entenem de veritat la nostra relació amb la natura.

Apunto aquí un punt de partida bàsic però molt potent per situar-nos en aquesta relació, que està basat en entendre les “preposicions” que determinen el nostre vincle amb la natura: “De”, “A” i “Amb”:

• VIURE “DE” LA NATURA: Aprofitar-nos del que ens dona per viure: aigua, aire, aliments i productes, elements o materials bàsic de tot tipus.  Però més enllà d’això, traiem de la natura tot allò que necessitem per desenvolupar-nos a tot nivell, sigui o no essencial, i respectant poc o gens els límits i la capacitat de generació del propi planeta.

• VIURE “A” LA NATURA: Estar vivint o visitant sovint espais plens de vida natural. Allà gaudim d’uns paisatges, uns recursos naturals intrínsecs (aire, aigua i biodiversitat) i un benestar o energia que ens connecta amb la vida.  Però això no significa necessàriament que ens impliquem en el respecte i la cura de la natura.

• VIURE “AMB” LA NATURA: Des d’aquí ja activem una relació diferent amb l’entorn natural, més d’igual a igual. Respectem i ens adaptem als cicles de de vida natural perquè res és més que res, i perquè per viure en equilibri hauríem de superar el nostre permanent “Homocentrisme” per obrir-nos a una visió més rica, pròspera, justa i sostenible des del “Biocentrisme”.

Lògicament necessitem viure “DE” la natura, i això hauria de fer-nos conscients de la importància que té per nosaltres, i pel mateix fet, respectar-la més, explotar-la menys, establir certs límits i comprometre’ns a cuidar-la i regenerar-la en tot moment.

I també és lògic i bo viure “A” la natura, sigui de forma permanent o esporàdica.  Allà estem més en contacte amb la nostra part natural, la coneixem i entenem més, i compensem la nostra relació omnipresent amb una societat urbanitzada i molt artificial; que si bé té coses bones, no ho és tot i no pot fer-nos desconnectar mental i físicament de la natura.

Però només vivint “AMB” la natura arribarem a conèixer i integrar els seus cicles i els seus valors, ens apartarem de la supèrbia que ens ha portat a abusar d’ella fins el límit d’amenaçar la nostra pròpia salut o existència, i estarem equilibrats amb tota la vida d’aquest fantàstic planeta que, a la vegada, ens aportarà més salut, més benestar, més felicitat i més sentit o connexió de vida.

A partir d’ara, quan et disposis a liderar o executar qualsevol acció o projecte, pensa des d’on ho vols fer, i quin pes vols donar-li a cadascuna d’aquestes tres preposicions.