• Hem d’abraçar el canvi propi necessari pel món, amb el coratge de no tenir sempre la consciència neta en el procés. 

• Tenir la consciència neta és molt fàcil essent uns frívols i no comprometent-nos en res clau de sostenibilitat. 

• Tinc moltes més incoherències que fa 10 anys per haver-me conscienciat més, però també soc mil vegades millor per això.

Per avançar cap un lideratge sostenible, necessitem persones i organitzacions que s’atreveixin a tenir la consciència bruta ocasionalment.

Tenir la consciència neta és molt fàcil si només atenem a les normes generals essencials, i no ens comprometem amb valors o causes que requereixin una mica més d’ambició.  Però el món precisa persones i professionals que es comprometin en factors clau per a la societat i el medi ambient, i avancin en aquesta línia amb determinació, acceptant que és realment complicat tenir una conducta impecable i ser perfecte en tot el què comporta el seu propi compromís.

Si volem ser lliures per fer gairebé tot el que ens roti sense tenir cap remordiment ni entrar en contradiccions, només hem d’evitar fer-nos responsables sobre determinats temes clau.

Però si volem obrir la nostra mirada, evolucionar en els nostres valors i comprometre’ns amb la nostra acció sostenible i responsable cap a la societat i el medi ambient, necessitem tenir el coratge de fallar, de tenir contradiccions i de ser criticats per les nostres errades o la nostra imperfecció respecte a l’objectiu final d’allò que pretenem millorar.

En el meu cas, després d’anys revisant els meus valors per no acomodar-me en el què pensava que estava bé perquè era el normal en el meu entorn, en la meva educació o en la meva tradició familiar o social, puc dir que estic orgullós d’haver evolucionat molt i de tenir aquesta “Consciència Bruta” provocada per la meva imperfecció en cadascuna de les coses amb les que m’he compromès en el meu discurs, el meu lideratge o les meves accions del dia a dia.  Però també he de reconèixer que he passat (i passo, i passaré) molts moments d’incomoditat i dubtes en cada tema que he anat incorporant als meus valors i propòsits.

Fins i tot reconec obertament que, entre les meves moltes contradiccions, tinc algunes incoherències de capçalera, que em costa molt d’evitar, però que no per això deixo d’intentar-ho i d’estar compromès amb la causa global a la que responen.  Exemples: Soc vegetarià per evitar tos els perjudicis que comporta el consum de carn i peix (desforestació, contaminació , emissions, explotació animal, etc), però a de tant en tant menjo una mica de peix.  Estic mega compromès amb la mobilitat sostenible i totes les mesures que combaten el canvi climàtic, però per la meva activitat d’aventura i conferències, he d’utilitzar l’avió quan no hi ha alternativa pràctica al tren o al transport per carretera.   I també treballo molt per les pràctiques esportives sostenibles als entorns naturals, però no puc evitar passar de tant en tant en bicicleta de muntanya per corriols en zones que no son espais de protecció especial.

A més a més, existeix l’efecte ressaltador i culpabilitzador de la mirada externa sobre aquesta “consciència bruta”, que va més enllà de la pròpia percepció, i com éssers socials que som, ens provoca remordiments.  Mirada inquisidora que gairebé sempre ve de qui no està en aquest nivell de compromís i s’escuda amb la crítica aliena per justificar la seva frivolitat i netejar la seva pròpia consciència.

És dur tenir la consciència activada sobre uns determinats temes, sabent que no ho estàs fent tot bé.  Però és que ni el més purista de cada un dels àmbits de la sostenibilitat pot ser perfecte en la seva pràctica diària, a no ser que es quedi en una cova sense fer res ni connectar-se a la societat.  Però el no poder ser perfectes no hauria d’impedir-nos de revisar els nostres hàbits de vida i les nostres dinàmiques de lideratge per maximitzar la nostra acció compromesa cap un món més sostenible.

Me disculpo por mis incoherències ocasionals, però continuaré intentant millorar les meves actuacions en tots els àmbits que pugui.  Sempre em quedarà, inevitablement, una part de contradicció, però sempre milloraré el meu impacte en el món amb cada nou compromís que vagi adquirint.  Ara tinc més incoherències que fa deu o vint anys perquè estic més conscienciat i compromès, però també soc mil vegades millor que llavors en aquest aspecte, precisament per això i per haver-me atrevit a conviure amb aquesta “consciència bruta”.

A totes les persones, líders o organitzacions que realment vulguin responsabilitzar-se del seu impacte social i ambiental, les animaria a abraçar el canvi propi que necessitem per construir un món millor, i comprometre’s a avançar cap a ell amb el coratge de no tenir sempre la consciència neta en aquest procés de transformació personal i pel món.