MASLOW HA CADUCAT PEL LIDERATGE

  • El model de Maslow és erroni actualment per entendre un lideratge compromès amb la societat. 
  • No val aconseguir l’èxit sense sostenibilitat i llavors voler arreglar-ho a posteriori. A més, la majoria de projectes ja no arriben a l’èxit, i només queda la part del perjudici creat. 
  • La sostenibilitat no ha de ser un punt d’arribada per quan tot vagi bé, sinó el punt de partida per evolucionar projectes d’èxit.

Si volem entendre i comprometre’ns amb el “Lideratges Sostenible”, hem de superar l’arxiconeguda teoria resumida en la “Piràmide de Maslow”.

El psicòleg nord americà Abraham Maslow va establir la jerarquia de les necessitats humanes, que va quedar resumida en la famosa piràmide. En ella determinava que es partia (a la base) de les necessitats més bàsiques, les fisiològiques vitals per la supervivència: menjar, respirar, sexe i homeòstasi en general. Després passava a les de seguretat (la física, de feina, familiar, ingressos, salut, etc.). Avançava cap a l’afiliació (amistat, afecte, ser part d’un col·lectiu, etc.).

Arribant al reconeixement (confiança, respecte, èxit, reputació, etc.). I finalment culminava (a la cúspide de la piràmide) en l’auto-realització, comprenent el desenvolupament espiritual i moral, la connexió amb el propòsit vital o l’ajuda desinteressada cap els demés.

Molt possiblement aquest resum de Maslow continua essent vàlid per la població en general, però aplicat al lideratge de projectes de qualsevol mena, hauria de revisar-se per complert.

D’alguna manera, el lideratge dominant fins ara, ha seguit aquesta progressió. Grans directius, empresaris o polítics desenvolupaven el seu projecte prioritzant la supervivència del mateix, llavors assegurant-se la millor rendibilitat possible, creant una organització àmplia, essent reconeguts i, finalment, si assolien l’èxit, es dedicaven a l’auto-realització.  En aquesta darrera fase, tenien la necessitat de sentir-se bones persones i de realitzar-se en un propòsit de transcendència positiva cap els demés. És habitual que aquestes persones d’èxit dediquin part dels seus recursos (temps i diners) a causes benèfiques. Fins i tot en casos més destacats, molts arriben a crear una fundació. El lema habitual és “tornar a la societat part del que els hi ha donat”.

Però això hauria d’entendre’s com un model del tot caducat per un bon líder. Els reptes del planeta són tant importants, crítics i urgents, que no podem permetre’ns que els líders de qualsevol projecte mínimament significatiu en qualsevol àrea d’activitat, avancin prioritzant sempre els seus interessos particulars i curt terministes. I només quan arribin a tenir èxit, es dediquin a aplicar un principi de responsabilitat, solidaritat i sostenibilitat cap a la societat i el medi ambient.

El model és erroni per dos motius principals: 1) Perquè no val evolucionar en lo propi a costa d’un impacte negatiu en l’entorn, i intentar “tornar” o “revertir” aquest impacte al final de la trajectòria. No hi ha temps, i mai s’arriba a compensar tot el mal realitzat durant el procés. I 2), perquè una àmplia majoria dels projectes no arriba a culminar en aquest èxit que permeti arribar a la fase d’auto-realització i cercar ajuda cap els demés o el medi ambient; i en aquests casos, només ens quedem amb tots els perjudicis creats en el camí.

En el paradigma de final del primer quart del segle XXI, la sostenibilitat no ha de ser un punt d’arribada o d’activació quan tot va bé. La sostenibilitat ha d’estar en el punt de partida de qualsevol activitat. Un bon líder no pot permetre’s no tenir aquest paràmetre clau en compte en tot el seu procés i evolució cap l’èxit del seu projecte. Si es desentén d’aquest impacte positiu, és, per definició, un líder incomplert, o mediocre, o dolent directament, perquè no té en compte l’essencial per a la prosperitat i qualitat de la societat i el medi ambient en el present i en el futur.

No ens interessen alguns milionaris o persones de gran èxit social o professional que en la seva fase final es dediquin a tranquil·litzar la seva consciència i a estar còmodes amb la seva imatge fent el bé a la humanitat. Evidentment, millor que ho facin, però no hauria de ser el model a seguir. Ens interessen moltíssims líders de projectes que posin els valors per un món mínimament sostenible per a tots en el futur, com eix, límit i compromís bàsic de partida en tot el que faci el seu projecte.

Un líder sostenible ha de perseguir l’èxit del seu projecte, però sempre hauria de preguntar-se què té i què no té dret a fer, i què és el què el planeta requereix d’ell i del seu projecte si volem continuar vivint mínimament bé aquí, a casa nostra, a la Terra.

Per |2024-01-29T16:02:09+01:0029 de gener de 2024|Generals, Lideratge, Sostenibilitat|0 Comentaris

Deixeu un comentari


INFORMACIÓ PROTECCIÓ DE DADES

Finalitats: Publicar el seu comentari al blog de la plana web. Legitimació: Consentiment de l’interessat. Destinataris: No estan previstes cessions de dades. Conservació: Mentre la publicació en el blog estigui publicada a la plana web. Drets: Pot retirar el seu consentiment en qualsevol moment, així com accedir, rectificar, suprimir les seves dades i altres drets a [email protected]Informació Addicional: Pot ampliar la informació a l’enllaç d'Avisos Legals.


Viure experiències intenses per aprendre cada dia

ACTUALITAT